Macron colla els refugiats
El govern francès presenta una polèmica llei migratòria que endurirà les condicions de detenció dels estrangers
Com a contrapartida, el projecte accelerarà els tràmits per a les demandes d’asil
“No vull que a finals d’any hi hagi homes i dones que dormin als carrers i als boscos.” Pronunciades a finals de juliol a Orleans, el president francès, Emmanuel Macron, va prometre amb aquestes paraules la seva voluntat d’acollir dignament els refugiats a França.
Nou mesos després de l’arribada del jove dirigent a l’Elisi, la seva promesa humanitària sembla un miratge. El govern francès va presentar ahir una polèmica llei migratòria que facilitarà les expulsions i endurirà les condicions de detenció dels immigrants. Com a contrapartida, però, accelerarà la tramitació de les demandes d’asil.
El text és “totalment equilibrat” i “s’alinea en el dret europeu”, va defensar ahir el ministre de l’Interior, Gérard Collomb. Home de confiança del president, aquest antic alcalde socialista de Lió s’ha erigit en el símbol de la fermesa de l’executiu centrista envers la immigració clandestina. Collomb ha elaborat un projecte de llei que pretén millorar l’acollida i “al mateix temps” –expressió característica del macronisme– reforçar l’arsenal legislatiu que permeti expulsar els sensepapers.
Amb la nova legislació, que serà debatuda durant l’abril a l’Assemblée Nationale, el govern francès pretén ampliar dels 45 dies actuals fins als 135 el període de temps que un immigrant podrà ser empresonat en un centre de detenció administrativa, l’equivalent d’un CIE a França. L’executiu justifica aquesta mesura recordant que, a Alemanya, la detenció d’un estranger dura un màxim de 18 mesos –en el cas de l’Estat espanyol són 60 dies–.
La polèmica llei també allarga de 16 a 24 hores la durada de la detenció d’un refugiat perquè es verifiquin els seus documents. Redueix de 30 a 15 dies el termini de què disposa un immigrant per contestar la denegació de la seva demanda d’asil. A més, introdueix nous delictes amb relació a la circulació de les persones: es castigarà amb una pena de presó d’un any i 3.750 euros de multa l’haver entrat a França sense passar per un punt de pas fronterer, i amb cinc anys de presó i 75.000 euros el fet d’utilitzar un carnet d’identitat que no correspongui.
Com Sarkozy
Com a contrapartida d’aquestes mesures restrictives, el govern de Macron preveu reduir fins a sis mesos (en lloc dels tretze actuals) el temps en què es tarda a tramitar una demanda d’asil. Un dels principals obstacles amb què s’enfronten els refugiats a França és la lentitud de l’administració, que sol trigar almenys 30 dies per concedir als immigrants la seva primera cita a la prefectura (delegació del Govern). La nova llei migratòria també afavorirà la reunificació familiar. Aquesta permetrà als refugiats menors d’edat que també s’instal·lin a França els seus germans i germanes, a més dels seus pares, com ja succeeix actualment.
Dos dies abans de la presentació d’aquest polèmic text, el diputat de La República en Marxa (el partit de Macron) Aurélien Taché va presentar una setantena de proposicions per millorar la integració dels refugiats, com ara doblar el nombre d’hores de classes de francès per als immigrants, afavorir la seva inserció laboral amb contractes específics o orientar-los cap a la formació professional. Unes mesures que no han servit per calmar la indignació de les associacions, que s’han referit a la llei com “el pitjor text que s’ha vist des de fa molt de temps”.
A més de l’oposició de les organitzacions defensores dels drets dels estrangers, de l’esquerra francesa i de nombroses personalitats de la societat civil, la nova llei també ha comportat que iniciïn una vaga els funcionaris de l’Oficina Francesa de Protecció dels Refugiats i Apàtrides (Ofpra) i de la Cort Nacional del Dret d’Asil, els dos organismes encarregats de tramitar i avaluar les peticions d’asil. Fins i tot, ha servit perquè comparin Macron amb Nicolas Sarkozy. L’expresident conservador “va caracteritzar-se per un discurs molt dur amb la immigració, però va adoptar mesures més aviat suaus. Macron fa tot el contrari: manté un discurs humanitari, però després aplica mesures molt dures”, assegura el politòleg François Gemenne, expert en qüestions migratòries.
LES XIFRES
Divisions al partit presidencial
Enric BonetLa polèmica llei migratòria amenaça la unitat de La República en Marxa (LREM), el partit del president francès, Emmanuel Macron, fundat a l’abril del 2016. Malgrat la seva heterogeneïtat –diputats procedents de la dreta, l’esquerra, el centre o la societat civil–, la majoria presidencial s’ha caracteritzat per votar de manera unànime els textos proposats per l’executiu. Aquest comportament, però, podria canviar amb el debat parlamentari de la nova legislació sobre els immigrants, que serà discutida el mes d’abril a l’Assemblée Nationale. “Tots els estrangers de França no són terroristes. Tots els estrangers de França no són defraudadors de les ajudes socials. Dir el contrari és jugar amb les pors”, va advertir la diputada de LREM Sonia Krimi. Fins i tot l’economista Jean Pisani-Ferry, responsable del programa electoral de Macron, va publicar un article al diari Le Monde condemnant la política migratòria que acaba d’aprovar l’executiu centrista.
