Eleccions 21-D
El primer ple legitimarà Puigdemont
Torrent convoca dijous l’estrena de la legislatura en una sessió en què es votaran cinc textos, entre ells un de JxCat en solitari per avalar el candidat
Rebaixat l’enuig d’ERC, avancen en un acord sobre els mitjans, mentre que la CUP vol concreció
El primer ple de la dotzena legislatura se celebrarà dijous que ve, 1 de març, a les deu del matí. Així ho va fixar ahir a la tarda el president del Parlament, Roger Torrent, després que al matí els òrgans de govern de la cambra aprovessin el contingut d’una sessió plenària que, tot i que no serà extraordinària, tampoc serà gens habitual, ja que es duran a aprovació fins a cinc propostes de resolució, després d’un únic debat. El tema general, la situació política a Catalunya i, especialment, el que proposa Junts per Catalunya, el paper que en el pròxim govern pot exercir Carles Puigdemont, que a hores d’ara és l’únic candidat a la presidència de la Generalitat, però a qui l’Estat no permet ni ser investit ni tenir-hi un paper efectiu.
De fet, és aquest text el que ara té més possibilitats que s’aprovi per la majoria que conformen JxCat, ERC i la CUP, tot i que el resultat final dependrà del resultat de les negociacions. El text declara la restitució de les institucions catalanes, el rebuig a l’aplicació de l’article 155 i a la “deriva autoritària” de l’Estat, així com l’exigència que “cessin les ingerències” del govern de Rajoy que volen impedir la “materialització” de la voluntat de la majoria parlamentària, que no és altra que ratificar Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. El text presentat, això sí, es limita a avalar-lo com a candidat legítim, però no parla d’investidura.
Tot i la polèmica generada, cap grup, a excepció de Cs, no té previst reclamar que es retiri de l’ordre del dia aquesta proposta de resolució, si bé a l’hora d’admetre’l a tràmit ahir el secretari general de la cambra va expressar els dubtes respecte si el text podia o no vulnerar les mesures cautelars dictades pel TC per impedir la investidura de Puigdemont.
Pel que fa a la resta de propostes, cal destacar la del PSC que, en cas de ser aprovada, podria suposar immediatament l’inici del compte enrere de dos mesos per investir president o bé convocar noves eleccions. Catalunya en Comú Podem va ser el primer grup a registrar una proposta en què es denuncia la situació política a Catalunya arran de l’aplicació del 155 i es reclama un govern efectiu per recuperar l’autogovern. El PP i Cs –aquests, els últims ahir a registrar un text tot i ser els primers a demanar el ple–, també presenten textos que demanen al president Torrent que posi fi al bloqueig amb “els mecanismes necessaris”, que en aquest cas seria una nova ronda de contactes per designar un candidat alternatiu a Puigdemont. A partir d’ara i amb el registre de les propostes de resolucions, els grups disposen fins dimarts per presentar esmenes. Els canvis més importants, però, vindran determinats pel resultat de les negociacions entre JxCat i ERC, que dijous a la nit ja s’havien reprès i ahir van seguir tot i la nova enganxada que van tenir al matí.
Malestar d’ERC
I és que la presentació en solitari de la proposta de resolució per part de JxCat no va agradar gens a ERC, que ho interpretaria com un gest “unilateral” que només volia ser una mesura de pressió, i alhora un test per comprovar fins a quin punt estaria disposada a explorar els límits legals. El portaveu de JxCat, Eduard Pujol, assegurava que la proposta no té “cap ànim d’obrir una nova polèmica legal”, però admetia que el grup havia “tirat pel dret” en presentar-la, ja que tot i que havia estat “treballada” les últimes setmanes amb els negociadors d’ERC, els republicans preferien esperar a tancar abans un acord global en tots els aspectes. JxCat, que ahir va evitar de plantejar en públic l’opció d’anar a eleccions, justificava que no poden “estar més temps callats”. “És el quilòmetre zero de la legislatura, el primer gran acte de dignitat en aquest Parlament dels últims mesos”, cloïa el portaveu.
En tot cas, la proposta de declaració, que s’hauria d’aprovar dijous, seria el primer dels passos de l’acord genèric a què ja havien arribat ambdues formacions, que passaria després per un acte de reconeixement específic a Puigdemont a Brussel·les i el nomenament del seu número 2, Jordi Sànchez, ara a la presó, com a president “de palla” al Parlament, mentre ERC mantindria la vicepresidència.
Aquestes “línies mestres” són les que al migdia es van presentar en una reunió a tres bandes reclamada per la CUP, que va exigir que els en traslladin la “concreció” en un document més treballat que les seves bases puguin valorar la setmana vinent. I és que els cupaires, que ja van dir que s’incorporarien a la part final de les negociacions, han activat els mecanismes assemblearis interns per poder aprovar la proposta en el consell polític de dissabte, mentre anuncien més reunions a tres en els propers dies.
Avenç en els mitjans
Això sí, ara mateix el principal problema entre JxCat i ERC rau precisament a l’hora de fer concrecions, com ara en el rol de Puigdemont, és a dir, la definició exacta de les seves atribucions a l’exili i de com li serien adjudicades. Entretant, això sí, la negociació ahir al vespre va deixar avenços pel que fa a un altre dels grans esculls que l’havia encallat els últims dies, el control dels mitjans públics de comunicació, després que, segons fonts de JxCat, ERC cedís en alguna de les pretensions que havia mostrat. Les converses continuaran aquest cap de setmana, i si s’acomplissin les previsions més optimistes a principi de setmana vinent podria estar tancat l’acord global. Són “negociacions difícils” i més lentes de l’esperat, admetia al matí Pujol, que tot i això va assegurar que hi haurà entesa: “Tindran una decepció els que desitgin que l’acord no arribi.”