La interventora i la premsa

No havia vist mai una cosa similar. La interventora de l'Ajuntament de la meva ciutat fa un informe negatiu dels pressupostos municipals i l'informe surt publicat a la premsa abans que els pressuposts arribin al ple. I acaben retirats provisionalment. Tenia entès que la missió d'un interventor era la de col·laborar amb l'equip de govern perquè les coses es fessin bé, en lloc de dedicar-se a escalfar l'opinió pública d'una manera tan poc ètica.

Qui hagi seguit el cas Pretòria sap que la interventora és una de les persones que han hagut de declarar davant el jutge, i que ha vist limitades les seves funcions atesa la seva estreta relació i àmplia col·laboració amb l'equip anterior. No és d'estranyar, per tant, que hagi fet un informe carregat de ressentiment. Però és humà i és bo corregir les actituds. ¿No hauria estat millor posar-se d'acord i col·laborar amb una alcaldessa que actua en funció de valors socials i democràtics i guarir així vells pecats? ¿No hauria estat millor fer costat a una alcaldessa que està regenerant la vida democràtica de la ciutat i que està demostrant que encara hi ha polítics honestos que ajuden a fer que no perdem la fe en el gènere humà?

I al fil de tot això, quin paper té l'oposició, els uns i els altres, esquerres i dretes? Doncs s'han vist descol·locats. Pensaven que el cas Pretòria els obriria les portes dels vots, però s'han trobat amb una alcaldessa que els ofereix participar, que parla i pensa com a poble, que escolta a qui té alguna cosa a dir, que estima el consens ciutadà, que estima la seva ciutat i les seves gents, i contra això no poden. I diuen que no participen, i es revelen i donen oxigen a l'informe de la interventora i se situen al marge de la regeneració democràtica amb un discurs demagògic. No m'agraden els discursos puristes. Quan ICV governava, el defensor del ciutadà era el primer tinent d'alcalde (ara abominen), i hi havia treballadores municipals que intervenien les juntes directives de moltes entitats. Quan el PP governava Espanya va fer una llei per alliberar el sòl públic. CiU practica el «no a tot» per sistema.

Fora de l'Ajuntament, ERC sembla un partit antisistema, com si no fossin socis del PSC a la Generalitat i en algunes diputacions, consells comarcals i ajuntaments. A Gent els agrada anar contra corrent del poder democràtic expressat a les urnes i utilitzar l'insult com a argument, però estan absorbint ICV, ERC i CiU, que ballen la seva música.

Jo crec en la política. I en les persones. La política és patrimoni de la humanitat. Sense política no seria possible la democràcia. Les persones som tots i totes, som bons, i dolents, millors, regulars i pitjors. De tot hi ha a la vida. A mi m'agrada estar al costat de la bona gent i la Núria Parlon és bona gent.