T’odio amb tot el cor, Galves

Ja tenim el primer periodista acusat d’un delicte d’odi per haver escrit un article: Jordi Galves, que declararà el dia 9 d’aquest mes de març. Només és un símptoma de com estan els ànims, i de com això de la independència ha tocat de passada les identitats i els orgulls ferits i les banderes ultratjades. Al capdavall només volíem votar. I al capdavall, molts només volien ser independents. No val la pena inflamar-se ni afinar el cutis per un article on, tot sigui dit, no es deia res de l’altre món (si no és que es considera que Cornellà és un altre món). S’assembla a la pell fina de l’Ajuntament baixllobregatí quan Piqué va gosar dir que l’Espanyol és de Cornellà, amb l’imperdonable descuit de no esmentar el Prat, però sense que en aquest cas ningú no hi hagi detectat cap delicte.

Les identitats, les arrels, les essències. Les essències tenen que són essencials. Al cap i a la fi, mirant els cognoms de bona part dels alcaldes de l’anomenat “cinturó vermell” dels anys 80 i 90, hom es pregunta si se’ls votava només per ser socialistes. I totes les raons són legítimes, fins i tot les identitàries. Galves, de fet, només deia que hi ha polítics que utilitzen la pluralitat (irrenunciable) del nostre país, i la sana diversitat social entre els seus municipis, per inflamar nostàlgia patriotera i lerrouxista. Divisió, en definitiva. Mal rotllo. Denunciar això no és incitar a cap odi, és assenyalar els perills del populisme més barat. Com et fas odiar, Galves.