Consellers amb voluntat de repetir en el càrrec

Situació judicial i extradició

Mentrestant, des de Brussel·les, Comín, Puig, Serret, Ponsatí i el mateix Puigdemont es poden moure lliurement per la Unió Europea. Llarena va retirar, davant de la sorpresa de molts juristes, l’euroordre de detenció. Comín, el més crític de tots durant la conversa amb la resposta de l’Estat, a qui acusa de mantenir encara viu el franquisme en les seves estructures, qualifica el conflicte de “gravíssim” perquè considera que la justícia espanyola, “vulnerant” la legalitat penal i l’estat de dret, ha permès que es cometi un “cop d’estat” que, des de moltes institucions europees, així com entre juristes i escriptors de l’Estat espanyol, ja es comença a percebre com un problema “real”.

Davant d’aquesta situació, creuen que gaudeixen d’un cert optimisme, ja que l’exili “ens ha permès opcions de defensa i ens obre l’escletxa de la justícia europea i internacional”. Comín i la resta de consellers creuen que “a poc a poc” els tribunals europeus aniran “acorralant” la justícia espanyola. “Potser serà més curt del que ens pensem”, hi afegeix.

Serret, tot i mostrar-se també optimista, està convençuda, conjuntament amb la resta de companys, que la justícia espanyola activarà l’extradició. Així els ho han fet saber els seus advocats d’acord amb el principi de legalitat en què es basa la justícia espanyola, la qual cosa els obliga a perseguir, allà on sigui, els delictes que investiguen. “Ho donem per segur, perquè no poden celebrar judici perseguint només la meitat d’un govern”, explica Comín. Per ell, és una “vergonya” veure com “construeixen artificialment un delicte”, assenyala, cercant “exhibicions de violència que no s’han comès mai”, indica Puig. Per això, i tal com va assenyalar el president el dia abans, els quatre consellers també adverteixen del delicte de prevaricació que podria cometre Llarena, tot i que l’estructura de la justícia espanyola “fa molt difícil”, admeten, acusar alguns dels seus membres, a ulls de tothom, de prevaricació.

I mentre no es resolt la situació judicial, els consellers es troben immersos planificant i estudiant la feina que poden fer des de Brussel·les per tirar endavant la república, un dels objectius que va empènyer Comín a viatjar al país belga el dia següent de la declaració d’independència, l’octubre passat. Amb aquest repte, Comín parla d’aquest front belga i el compara amb una de les dues “cames fortes i vigoroses” que li cal a tot excursionista per fer el cim. Un exercici que poden realitzar perquè se senten molt ben acompanyats pels centenars de persones que es posen en contacte amb ells. “Fa quatre mesos que som aquí i ara ja podem constatar que els dos milions de persones que ens van donar suport no ens han deixat sols”, afirma Puig. “No s’han aturat les mobilitzacions i es continuen penjant llaços grocs”, explica. “El poble de Catalunya continua al peu del canó”, afegeix. I ells sembla que també des de Brussel·les.

Dimarts, reunió a Waterloo

Els consellers són prudents a l’hora d’explicar l’activitat que, des de Brussel·les, exerceixen ara en relació amb les tasques que tenien quan estaven al capdavant de les conselleries de la Generalitat. No volen, expliquen, “posar en perill”, els treballadors. Amb tot, com explica Puig, ells se senten consellers i, fins i tot, a diferencia de quan estaven en actiu, la seva situació a Brussel·les els permet fer ús de la telemàtica per estar presents en diferents actes alhora. “Eren accions impensables abans, a Barcelona no podíem fer-ho i ara puc atendre moltes més peticions”, admet després d’explicar que dimecres passat gràcies a les videoconferències va participar en tres actes alhora. “Tenim una presència molt continuada, enviem textos escrits, registres de vídeo i àudio, ens donen feina i ens fan sentir presents”, asseguren, tot i ser conscients que l’aplicació i vigència del 155 impedeix avançar. “Un és conseller en la mesura que la gent et reconeix com a tal, i això no ho poden impugnar des de l’Estat espanyol”, considera Comín.

Volen repetir com a consellers

“És l’esperit de la restitució el que ens belluga a treballar des d’aquí”, diu Puig i així ho han manifestat els tres consellers al president Puigdemont en espera que hi hagi un nou cap de l’executiu. “És important per preservar la dignitat personal i col·lectiva, sinó estem convalidant el 155”, hi afegeix Comín, que recorda que en aquest cas la llei es més permissiva i podrien ser designats consellers des de la distància, a diferència de la norma que regula el càrrec de president, “més restrictiva”, asseguren. “No hem arribat fins aquí per saber si hem de posar-nos una camisa vermella o groga”, diu Puig, interrogat sobre les discrepàncies entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP a l’hora d’aconseguir un acord per poder formar govern. Tots ells confien que l’acord és imminent. “És la força del procés”, segons Serret que esperen que es torni a demostrar en la manifestació prevista per diumenge en defensa de la república que ells volen a ajudar a construir des de Brussel·les, un espai que, consideren, els permet treballar amb més facilitat que com ho farien des de Barcelona i des d’una institució, la Generalitat, intervinguda pel govern espanyol.

Brussel·les i Catalunya

“Es tracta de ser complementaris, diversos i polivalents”, explica Serret referint-se al paper que poden jugar com a membres del Consell de la República que el president Puigdemont ha anunciat que vol crear des de l’exili. Els detalls d’aquest ens depenen del resultat de les negociacions entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP. “Des d’aquí hem d’acompanyar el relat per construir la República”, diu Serret. En aquest punt, Puig es torna a referir als dos milions dos-cents mil votants que, considera, van donar suport a la república el 21-D i per la qual cosa se sent legitimitat a construir. Comín creu que aquest nou ens republicà permetrà crear aquest front internacional que doni suport al projecte i que també serveixi de denúncia de la “repressió” amb què actua l’Estat. Això sí, ell parla de la necessitat que aquest front disposi de prou lideratge, un requeriment que a hores d’ara no està garantit si fem cas del resultat de les negociacions que, de moment, només li atorguen caràcter simbòlic. Per Comín, “cal articular tres potes: el govern del consell de la república, el govern de la Generalitat i la societat civil”, detalla. La mobilització és un aspecte que Comín, que és l’únic conseller que manté l’acta de diputat, embolcalla de certa importància. I confessa: “Hem de trobar un punt d’equilibri entre realisme i ambició partint d’un principi de realitat: els límits de la Generalitat i els límits del govern del consell de la republicà”, assenyala.

Dos governs, dues funcions

El Consell de la República hauria d’estar dedicat al mandat de l’1-O i la Generalitat, a fer fora el 155. Aquestes serien les dues funcions bàsiques que, segons Comín, haurien de marcar la feina de les dues institucions, De fet, és el “principi de realitat” que cal assumir d’entrada, ja que, “des de Brussel·les no es pot aixecar el 155 ni signar despeses i des de Catalunya no hi ha llibertat per implantar el mandat de l’1-O que mena cap a la república”. Per això, considera que seria “interessant que “ algú de nosaltres estigui a les dues institucions alhora per mostrar aquest vincle o cordó umbilical entre el govern de la República i el de la Generalitat. “Ens reforçarem els uns als altres, no podem ser excloents”, indica amb més prudència Serret. Una república virtual?, els interroga el director d’aquest diari. Per Puig, un cop més, la importància del que es faci dependrà més del suport de la gent i dels votants que no pas dels càrrecs i del que marquin els partits. “Cal fer entendre el missatge i que la gent estigui convençuda que ells són la clau de l’èxit. “Haurem de gastar moltes energies a explicar què fem i que la república és una necessitat si volem millorar la situació dels catalans”, diu. Per Comín, els pròxims quatre anys hauran servit per crear “consciencies” a Europa que tenen un Estat “que no compleix els requisits de la Unió Europea ”. En contraposició a això, Catalunya pot ser considerada com una “oportunitat d’or ” per representar idees com “sobirania i democràcia” en temps de crisi per a tots. malgrat els quilòmetres que els separan del dia a dia de Catalunya, els tres consellers estan al dia de l’actualitat catalana. Així, durant la conversa es van dedicar uns minuts a la novetat editorial de qui va ser company seu a l’executiu català, Santi Vila. Apareixen retrets. Vila no s’ha comunicat amb ells des que estan a Brussel·les, no en saben res i els dol que el primer que ha fet és un llibre sobre el que va passar l’últim mes de la legislatura passada. A més a més, asseguren que tot i que no l’han llegit, algunes de les informacions que s’hi inclouen en el llibre no són veritat perquè, diuen, Vila no formava part del comitè estratègic que va preparar l’1-O.

Un altre tema de l’actualitat catalana que es va comentar va ser l’enrenou causat per l’article de Joan Tardà en què apostava per un acostament al PSC i als comuns. Comín, interpel·lat com a exmilitant socialista, es va mostrar molt taxatiu i va rebutjar completament que es pugui buscar el suport de gent implicada en el 155 i que ha portat gent a l’exili. “Això ho hem de combatre i denunciar-ho”, advertia. D’altra banda, però, aposta per “picar pedra” amb la militància de partits no independentistes i explicar-los que el millor instrument per tenir un estat del benestar és la República. Als comuns els demana més fermesa per “denunciar el franquisme que encara hi ha en els aparells de l’Estat.“Per convicció democràtica no podem girar full.”