Vots contra la pell dels altres

Era l’octubre del 2014. Feia un any que l’ambiciós Matteo Salvini havia agafat el timó d’una Lliga Nord en caiguda lliure per transformar-la, no pas sense resistències internes, en la Lliga actual, un partit ultranacionalista italià emmirallat en el Front National francès. Aquella tardor, les notícies parlaven de l’enèsim naufragi d’immigrants al Mediterrani, ofegats mentre fugien de la misèria i la guerra abans que arribés l’hivern. I Salvini compareixia en roda de premsa per presentar el nou responsable d’immigració de la formació xenòfoba: Toni Iwobi, italià d’origen nigerià. El debut d’Iwobi va passar força desapercebut. Amb uns cartells gegants de fons que deien “Estop invasió”, Iwobi va llegir el programa migratori de la Lliga. “Estem a punt per a la batalla contra els il·legals. Cal defensar les fronteres”, va dir. Abans, però, va treure’s de la butxaca un document rebregat. Era el visat d’estudis amb què havia entrat a Itàlia feia 38 anys. “Sense això no hauria entrat, que quedi clar!”, va dir, brandant amb força el tros de cartró per damunt del cap.

Diumenge passat, Iwobi va ser escollit senador. El primer senador negre de la història d’Itàlia serà del partit que ha fet de la xenofòbia el seu tret distintiu. Nascut a Gusau, Nigèria, fa 62 anys, cinquè d’onze germans, va viure un temps als Estats Units abans d’arribar a Itàlia, el 1976, per estudiar informàtica a la universitat. Catòlic, es va casar amb una italiana de Spirano, poble de la província de Bèrgam, feu de la Lliga, que ha decidit negar-se a acollir cap refugiat.

A Spirano, Iwobi hi ha tingut dos fills i un net i ha fet carrera política i empresarial. Es va afiliar al partit d’extrema dreta fa 25 anys i ha estat regidor i cap del grup municipal. És propietari d’una empresa d’informàtica amb 12 treballadors. Iwobi explica la posició de la Lliga en matèria de refugiats: “Itàlia ha d’eliminar la protecció humanitària, l’ajut a qui no se li reconeix l’estatus de refugiat. Només els qui realment mereixen asil han de ser acollits. La resta, repatriats a través d’ambaixades o retornats en calent al mar abans que arribin.”

La comunitat africana resident a Itàlia està indignada. Molts consideren que la tria d’Iwobi és una estratègia de màrqueting mesquina i perillosa, una instrumentalització racial que pretén fomentar el classisme entre els immigrants. Mario Balotelli, estrella de la selecció nacional de futbol i l’italià negre més mediàtic de les darreres dècades, ha estat el primer de parlar. “Potser soc jo que soc cec o potser no li han dit encara que és negre. Quina vergonya!”, va escriure al seu compte d’Instagram. “Que es dediqui a fer de futbolista. La Lliga no és racista”, va respondre-li Iwobi.

Durant el govern demòcrata d’Enrico Letta del 2013, Itàlia va tenir la primera ministra negra, la metgessa d’origen congolès Cécile Kyenge. La Lliga la va atacar des del primer dia pel color de la pell. Als mítings, militants leghistes li llançaven plàtans. L’aleshores vicepresident del Senat, Roberto Calderoli, de la Lliga, va dir que Kyenge semblava “un orangutan”. I, l’any passat, l’europarlamentari leghista Mario Borghezio va ser condemnat a pagar 50.000 euros a Kyenge per insults d’odi racial. Fa poc, el candidat a governador de la Llombardia per la Lliga va dir que “la raça blanca està en perill” per culpa dels immigrants. I ha guanyat les eleccions.