tribunals
judici per la violència policial de l'1-O
El cap d’un dispositiu de l’1-O: “Es va actuar amb exquisidesa”
Un tinent de la Guàrdia Civil defensa la proporcionalitat de les càrregues
Declara que no sap que hi hagués ferits
El tinent de la Guàrdia Civil que dirigia el dispositiu de l’1-O als municipis de Fonollosa i Castellgalí, al Bages, va defensar ahir davant la jutgessa de Manresa que investiga les càrregues policials d’aquella jornada que els policies van actuar en aquestes dues ciutats amb “exquisidesa”. Segons van explicar els advocats de l’acusació particular, David Casellas i Abel Pié, el cap del dispositiu va dir fins i tot que encara s’hagués pogut fer un “ús de la força més elevat”.
En la seva declaració, el tinent va assegurar que desconeixia que hi hagués hagut lesionats i va negar que s’hagués fet cap detenció aquell dia. Precisament, aquest va ser un dels punts que va denunciar el Col·legi d’Advocats de Manresa, que exercia d’acusació popular, ja que, segons afirma, hi hauria hagut una detenció “il·legal” a Fonollosa. El tinent, però, va defensar que no va ser una detenció, sinó que es va emmanillar un noi “per calmar-lo”. També va assegurar, davant la jutgessa, que els agents del dispositiu policial anaven identificats, una altra afirmació refutada pels advocats del col·legi, que van assenyalar que les imatges “desmenteixen” que portessin cap identificació. Arran de les declaracions del tinent de la Guàrdia Civil, el Col·legi d’Advocats de Manresa va demanar la suspensió de la declaració en considerar que s’estava “autoinculpant” i que havia de ser citat com a investigat i no com a testimoni.
En paral·lel, ahir també va ser el torn de dos alcaldes de prestar declaració. D’un costat, el de Fonollosa, Eloi Hernández, investigat per un presumpte delicte de desobediència per l’1-O, va defensar davant la jutgessa que “no havia rebut comunicació expressa per escrit que prohibís la celebració del referèndum”. En la declaració, Hernández es va negar a respondre a les preguntes de la jutgessa i es va limitar a contestar les del seu advocat. D’altra banda, el batlle de l’Ampolla, Francesc Arasa, va declarar per un presumpte delicte de propaganda electoral al·legant que va retirar els símbols i llaços grocs dels espais públics de titularitat municipal quan se li va demanar, però que no podia fer-ho en espais que són propietat d’Adif, Abertis o el Ministeri de Foment.