El quarter belga

Fins fa quatre dies Waterloo era una ciutat només coneguda per la batalla de Waterloo (18 de juny de 1815), l’últim gran combat de Napoleó en què l’emperador francès va perdre contra l’exèrcit liderat pel duc de Wellington i posteriorment va ser desterrat a l’illa d’Elba. Ara, però, s’ha convertit en un dels focus de la política catalana i també internacional, després que Carles Puigdemont hi ha establert la seva residència. En realitat, però, Waterloo és el centre neuràlgic del govern a l’exili, la casa de la República.

Waterloo és una petita ciutat belga d’uns 30.000 habitants situada a la regió de Valònia i a uns trenta minuts de Brussel·les. El mes de febrer passat va saltar la notícia, primer a la premsa belga i després a l’espanyola, que Puigdemont llogava una finca en aquest municipi i es van orquestrar totes les falsedats possibles. Es va banalitzar amb l’alt preu de lloguer i es va elevar a notícia el nombre d’habitacions o lavabos que tenia. Era qüestió de fer creure que el president s’instal·lava en el luxe a Bèlgica; tot s’hi valia per demostrar que un “fugitiu” de la justícia espanyola s’ho estava passant d’allò més bé. Però no hi havia res de cert. Ni lloguer exagerat ni luxe. Tampoc és la vil·la privada de Puigdemont, com han volgut fer veure alguns. És cert que el president hi viu, però la casa de Waterloo és el quarter de l’executiu a l’exili, el lloc de representació de Puigdemont i els consellers Comín, Serret i Puig –Ponsatí ha marxat a Escòcia–. Fins ara havien d’anar buscant locals alternatius per rebre visites i que no estaven a l’altura d’un govern legítim.

El mateix Carles Puigdemont explicava en una entrevista a aquest diari que cada dimarts s’hi reuneixen amb el govern i es prenen acords i s’aixequen actes per garantir la continuïtat de la feina realitzada. És també un dels punts habituals on es programen reunions amb els equips jurídics per estudiar les causes que tenen pendents, com una que va haver-hi al mes de febrer i en què alguns mitjans van especular amb el fet Puigdemont estava preparant la seva retirada.

Però una de les intencions del president legítim és que no només s’hi facin reunions internes, sinó que el quarter general s’obri a la ciutadania. Que sigui l’epicentre del govern a l’exili i el lloc on es fa- cin trobades de feina amb actors catalans, espanyols i internacionals. Els últims dies ja s’ha visualitzat aquesta situació: el 21 de febrer Puigdemont i el conseller Lluís Puig es van reunir amb diversos representants del món cultural català. És només un dels molts exemples que s’han viscut en els darrers dies a Waterloo, una residència que té diversos despatxos de treball, sales de reunions i un gran saló, que és on s’acostumen a fer les entrevistes.

Aquesta particularitat de Waterloo anirà in crescendo quan l’anomenat Consell de la República, l’estructura governamental a Bèlgica, vagi prenent forma.