Merkel és reelegida per quatre anys més en una votació amb dissidències

Angela Merkel va aconseguir el seu propòsit de ser elegida per a un quart mandat i, per primer cop en els seus 12 anys i escaig al poder, va jurar el càrrec en presència, a la tribuna dels convidats, del seu marit, Joachim Sauer.

Aquest aspecte personal, potser anecdòtic, palesa d’alguna manera l’excepcionalitat de la seva reelecció. Mai cap canceller havia trigat tant –prop de sis mesos– a tenir una majoria estable. I, segurament, mai abans el discret senyor Sauer, catedràtic de química, havia sentit la necessitat de trencar el costum de mantenir-se fora de l’agenda oficial de la líder alemanya.

Merkel ha hagut de superar moltes proves fins a aconseguir la reelecció al Bundestag, i no té garantida una legislatura completa. La nova gran coalició neix sota el signe de les fortes tensions a l’SPD, especialment per part de les joventuts del partit, que rebutjaven la reedició de l’aliança amb què Merkel va governar en el primer i en el tercer mandat (el segon va ser amb el Partit Liberal).

Dins la Unió Cristianodemòcrata (CDU), que presideix la cancellera des del 2000, hi ha un clam per la renovació, més o menys calmats per la decisió de Merkel d’encarrilar la successió amb l’elecció com a secretària general d’Annegret Kramp-Karrenbauer, lleial a la seva línia. Totes dues grans formacions van patir una forta erosió en els comicis, ja que el bloc conservador de Merkel va guanyar amb un 33% –el seu segon pitjor resultat des del 1949– i l’SPD es va enfonsar en el seu mínim històric (20,5%).

Merkel necessitava 355 vots, del total de 709 diputats, per ser reelegida en primera volta. En va obtenir 362, però cal tenir en compte que entre el seu bloc conservador i l’SPD en sumen 399. La resistència interna es manté tot i que, de moment, ningú sembla interessat a arriscar-se a una trencadissa. La líder de la CDU era i és la líder absoluta. Però ella mateixa sap que el poder no és infinit. Helmut Kohl, el seu expadrí polític, va aguantar al poder 16 anys. Ningú no ha trencat aquest rècord de permanència al capdavant de la primera potència europea ni es preveu que Merkel ho faci. En cas de completar l’actual legislatura, senzillament l’haurà igualat. És difícil imaginar que, fins i tot si no hi ha trencadissa, pugui o vulgui intentar de nou la reelecció, el 2021.

Els temps han canviat des de Kohl. La idea de la perpetuïtat –aleshores vista com a ànsia d’estabilitat– es veu ara com a estancament polític. Merkel no va aconseguir el seu objectiu primer de governar en una aliança inèdita, a escala federal, amb els verds i els liberals, ja que aquests darrers van trencar la negociació. Sí que ha aconseguit, almenys, rejovenir el seu equip.