Més enllà dels llacets liles

El dia 8 l’èxit de la vaga feminista era aplaudit arreu. L’endemà, apareixia en els mitjans un extracte d’una conversa privada carregada de racisme i sexisme entre dos càrrecs públics i les feministes tornàvem a assenyalar que allò personal és polític, que cada assassinat masclista, cada situació d’assetjament, cada discriminació de les dones (les lesbianes, les trans) –en l’àmbit laboral i en el privat– beu d’un conjunt de patrons culturals i estereotips de gènere tan normalitzats que fins i tot podem permetre’ns de fer-ne acudits. El dia 9 tornàvem a ser qualificades d’extremistes, intransigents, incapaces de copsar el sarcasme: quedem-nos amb el folklore dels llacets liles i de les famoses que buiden l’agenda.

A les feministes, però, no ens fa cap mena de gràcia viure quotidianament el masclisme, tant és si es tracta d’acudits de companys de feina, com de publicitat sexista o de comentaris grollers al carrer.

Aquest cas, però, va més enllà de l’àmbit privat: es tracta de dos càrrecs públics que parlen de qui ha d’ocupar un tercer càrrec públic. Es tracta, per tant, de la infrarepresentació de dones en llocs de govern i del dret de no ser discriminades en l’accés a la feina, d’erradicar el llenguatge sexista i de no patir assetjament sexual, drets que la conversa a què fem referència sembla que vulnera. És per això que la manca de resposta del partit al qual pertany aquest senyor–exceptuant-ne les joventuts–, apel·lant a la forma il·lícita com s’ha filtrat aquesta conversa, al seu to bromista o a l’existència d’un pla d’igualtat a l’organització, ens sembla indignant.

Volem deixar ben clar que condemnem la vulneració de la intimitat duta a terme per l’Estat i els cossos de seguretat, pràctica, d’altra banda, sistemàtica a l’hora de controlar grups dissidents (recordem, per exemple, l’enregistrament d’imatges d’estudiants al campus de la UAB) i que no acostumen a ser denunciades pels partits amb tanta fermesa llevat quan esquitxen algun dels seus integrants. No siguem maniqueistes, però: rebutjar les gravacions il·lícites no implica transigir davant el racisme i el sexisme.

Lluís Salvadó, vostè ocupa un càrrec públic, vostè representa totes les dones catalanes, les que tenim mamelles grans, les que les tenim petites i les que han vist com els les han extirpades, la seva posició ha d’anar acompanyada d’un codi de conducta, en l’àmbit privat i en l’àmbit públic, i és totalment incompatible amb el menyspreu vers les dones que es desprèn de les seves paraules. Per això, per respecte a totes les dones –començant per les del seu mateix partit– i a tota la societat catalana, que no mereix ser governada per persones que perpetuïn la desigualtat, Lluís Salvadó, bon vent i barca nova.