80 anys dels bombardejos de Barcelona
Itàlia frena el sumari per crims de guerra contra els pilots
Les autoritats italianes es neguen a cooperar amb el jutjat de Barcelona que investiga des del 2012 l’atac de l’aviació de Mussolini contra la població civil de la ciutat
Les autoritats italianes semblen decidides a protegir la impunitat dels comandaments i pilots que van executar intel·lectualment i físicament els sagnants atacs aeris contra la ciutat de Barcelona. Ni el pas del temps ni el de governs manifestament antifeixistes i favorables a la Carta dels Dret Humans al capdavant de la República no han servit per entonar un mea culpa ni tan sols demanar perdó. Ben al contrari, fins al dia d’avui, les autoritats italianes, independentment del seu color polític, s’han negat a cooperar amb el jutjat número 28 de Barcelona que des del 5 de juny del 2012 té obert un sumari per investigar tots els bombardejos que va dur a terme l’aviació legionària de l’exèrcit italià sota el comandament del general Velardi entre 1937 i 1939 contra la població civil de la ciutat de Barcelona. El sumari 1/2013 per crims de guerra i lesa humanitat es va obrir arran de la presentació d’una querella per part de tres víctimes dels atacs i l’associació de resident italians a Catalunya Altraitalia, que exerceixen l’acusació particular juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, que es va personar en la causa el 2015, quan Ada Colau ja era alcaldessa.
Pendents d’Itàlia
El secretari del jutjat, Joan Artur Saforcada, ha assumit personalment i amb diligència la tramitació de totes les comissions rogatòries que s’han demanat a les autoritats judicials italianes perquè localitzin els aviadors que van participar en l’ofensiva a partir de les dades d’identificació aportades per dos historiadors: l’italià Edoardo Mastrorilli i el català Ramon Arnabat, que han intervingut en el sumari com a perits de l’acusació particular. Però la resposta de les autoritats italianes sempre han estat evasives per dilatar les gestions judicials o directament el silenci. Ni tan sols la intervenció del magistrat Manuel García Castellón, enllaç espanyol amb la cort penal italiana durant un temps, o de la mateixa oficina de coordinació judicial europea Eurojust no han servit per desbloquejar el cas. El jutjat de Barcelona continua esperant que Itàlia localitzi i interrogui els aviadors que encara estan vius, si és que encara en queden, de la llista de més de dos-cents pilots i comandaments identificats amb nom i cognom pels professors Mastrorilli i Arnabat. Conscients que cada dia que passa fa més improbable trobar viu algun responsable dels atacs, les víctimes s’aferren al desig que l’únic cas obert per crims de guerra de la Guerra Civil espanyola no caigui al calaix de l’oblit.
Luigi Gnecchi, l’únic aviador viu i condecorat
L’1 d’abril del 2014, el jutjat de Barcelona que instrueix el sumari sobre els bombardejos de la capital catalana va tenir coneixement, a través dels querellants, que les autoritats italianes havien homenatjat i condecorat un aviador centenari, el tinent Luigi Gnecchi, de l’Aviazione Legionaria, que segons informacions recollides pels professors Mastrorilli i Arnabat podria haver participat en els atacs. Després de molt insistir, el secretari del jutjat va aconseguir que la cort penal italiana autoritzés un interrogatori a aquest supervivent que el van dur a terme carabinieri de la comissaria de la ciutat de Lecco (Llombardia) on residia el pilot centenari. Gnecchi va negar en tot moment haver participat en cap bombardeig sobre la ciutat de Barcelona, tot i que va admetre que hi havia realitzat vols de reconeixement. En canvi, la documentació recollida als arxius italians per part dels historiadors demostraria que Gnecchi com a mínim va participar en un dels bombardejos, però la contraposició d’aquesta prova no s’ha pogut acabar de demostrar i quan el jutjat va tornar a demanar infructuosament un segon interrogatori el supervivent imputat ja havia complert 104 anys.
