El Suprem avala la decisió de Llarena de mantenir Junqueras a la presó

El Tribunal Suprem ha avalat la decisió del jutge Pablo Llarena de denegar al líder d’ERC, Oriol Junqueras, i al candidat de Junts per Catalunya (JxCat) a la investidura, Jordi Sànchez, el permís per sortir de la presó per acudir al Parlament.

La Sala Penal ha emès una interlocutòria on confirma la resolució de Llarena, que el passat mes de gener va rebutjar la possibilitat que els dos diputats poguessin ser presents al ple convocat per al dia 30 d’aquell mes en el qual estava previst que s’investís al cap de llista de JxCat, Carles Puigdemont, que es va acabar ajornant.

Llavors, el jutge va declarar la seva “incapacitat legal” per anar a les sessions i va deixar en mans de la Mesa la fórmula com havien de delegar el vot. Les seves defenses van presentar recurs a la Sala, que finalment ha resolt en la mateixa línia que Llarena.

Els jutges Alberto Jorge Barreiro, Francisco Monterde i Miguel Colmenero retreuen a Junqueras que invoqui el dret fonamental de participació política quan, segons ells, en el seu exercici com a diputat electe va “injuriar, arraconar, i contravenir” els principis constitucionals als quals ara apel·la. És més, afirmen que el republicà va “instrumentalitzar” aquest principis “per realitzar els presumptes greus delictes que ara se li imputen” i consideren “cert” que les conductes delictives que se li atribueixen van ser “executades per mitjà de reiterades vulneracions del legítim exercici de participació política”.

La Sala subratlla que Junqueras va “desobeir de manera reiterada i amb ostentació pública” les resolucions del Tribunal Constitucional i les sentències dels tribunals ordinaris. És per aquest motiu que veu encertada la mesura cautelar de presó provisional imposada per Llarena “per evitar el risc d’una reiteració delictiva”.

En aquest sentit, recorda que “els presumptes fets delictius no es van cometre en unes poques hores o en una acció aïllada”, sinó que van ser “dilatats en el temps, degudament planificats i orientats a la ruptura estructural de l’Estat de dret i la convivència social”.

Els tres jutges es remeten als mateixos arguments per tombar el recurs de Jordi Sànchez. En el seu cas rebutgen, a més, l’argument que la mesura cautelar hagi estat més laxa en el cas d’altres precedents similars com el del membre d’ETA i diputat al Parlament del País Basc Juan Carlos Yoldi, que va poder acudir a la sessió d’investidura del febrer de 1987.

Segons els magistrats, “malgrat la gravetat dels delictes de terrorisme” que se li imputaven”, en el cas de Yoldi no es donaven les mateixes circumstàncies que amb Junqueras i Sànchez, “els quals són considerats presumptes coautors de, entre altres, un delicte de rebel·lió contra l’Estat amb la finalitat de fracturar la sobirania nacional per mitjà de la independència d’una part del territori”. La Sala afegeix que els investigats han tingut “un protagonisme rellevant i fins i tot un lideratge carismàtic”. Al seu judici, aquests factors “contribueixen a incrementar el risc de reiteració delictiva i a desencadenar possibles mobilitzacions públiques que afectarien la convivència ciutadana i alterarien la pau social”.