Ràbia

Tristesa, dolor, aclaparament, angúnia, desengany, desconsol, sofriment i torbació, però sobretot furor, ira, enuig, còlera, fúria, ràbia, i no sé quants substantius més que ara mateix, de tan indignat com estic, no em surten, davant de tanta injustícia, tanta venjança i tanta extralimitació. És una vergonya, una ignomínia, i n’estem farts, tips. Ja n’hi ha prou! Què s’han cregut? Que no ho veuen que juguen amb foc, que fins i tot aquells que no s’ho haurien pensat mai (ni ells mateixos) estan a punt d’esclatar? On s’és vist, aquest embat? La irresponsabilitat amb què ha actuat l’Estat espanyol davant de l’exercici democràtic que va ser l’1-O ha portat a una situació límit. Perquè és intolerable el que estan fent, tergiversant, en els discursos polítics i en els informes de la Guàrdia Civil, la realitat del que està passant. Han impedit en tres ocasions la investidura del nou president de la Generalitat, han enviat a presó mig govern, han processat un grapat de líders polítics amenaçant-los amb desenes d’anys de presó i han obligat uns altres a exiliar-se, separant-los tots de les seves famílies i tractant-los de forma cruel, despietada, sàdica i perversa. Què s’han cregut? Aquest és l’Estat que ens hauria de seduir perquè ens hi quedéssim? Ens fan fora. Ens volen fora. I per això ens maltracten i ens volen de genolls. No són demòcrates. No ho són i ho saben. Perquè el que estan fent, de tant inhumà que és, no es pot fer sense ser-ne conscients. No es pot ser demòcrata i fer el que estan fent. Han engegat la màquina de la venjança sense calcular-ne les conseqüències. I corren el perill, a cada decisió que prenen, de provocar una reacció de conseqüències imprevisibles. Estem indignats i rabiosos. I és per això, justament per això, per tornar a donar-los una lliçó de democràcia, que ens cal calma i serenitat. La ràbia, diu el diccionari, és un “sentiment d’ira o violència molt gran que no es pot controlar”. Mentida. Catalunya ha estat i ha de continuar sent la demostració clara que aquesta ràbia la sabem controlar i canalitzar. Sense violència però amb contundència. Serenor, fermesa i dignitat. I la ràbia, continguda. Que per descontrolada i violenta ja tenim la seva.