Els comuns proposen un govern amb independents

Començar una “nova època de consensos” que, si cal, s’ofereixen a liderar. És la proposta que, per sortir de l’atzucac, va llançar Catalunya En Comú Podem en el ple d’ahir, en què va fer pinya amb les crides al diàleg del PSC-Units per Avançar i va desenvolupar la proposta que havia llançat dissabte per buscar una fórmula “transversal” si els independentistes no es posen d’acord per fer govern. En aquest cas, el seu líder, Xavier Domènech, proposa un executiu temporal, amb un termini marcat, format per personalitats independents “de referència per a tothom”, que representi totes les sensibilitats democràtiques i es comprometi a no repetir després de les següents eleccions. Ha de tenir quatre objectius bàsics: recuperar el govern per liquidar el 155; posar fi a la judicialització i alliberar els presos; aprovar un pla de xoc amb mesures socials contra la desigualtat, i desenvolupar noves vies “fora de tota unilateralitat” per avançar cap a un estatus polític que vagi “més enllà de l’autonomia”, si bé no en va donar més detalls.

La proposta dels comuns, que d’entrada no va tenir resposta, arriba enmig d’un intent de desglaç dels blocs amb les noves crides a la reconciliació del PSC, que va presentar una proposta de resolució que, tot i que no es va aprovar, va afavorir algun tímid moviment en el debat. En la línia del que ja havia dit (que no fet) dissabte, el PSC va oferir “empatia” amb la situació dels presos i exiliats i es afegir ara a les crítiques a la “judicialització” del procés. El líder, Miquel Iceta, va alertar que hi ha un “risc de gir violent que cal tallar en sec” i va demanar un “esforç” als grups majoritaris perquè no reïxi una política de “blocs enfrontats” i arribin a acords transversals, sempre dins de la legalitat. “El debat sobre la independència es pot tenir i s’ha de tenir, s’ha de poder impulsar i ser realitzable”, va admetre fins i tot el diputat Ferran Pedret, que, això sí, va retreure que no es pot fer “amb les formes emprades pels uns i els altres els darrers anys”.

Tot plegat va irritar Cs i el PP, que hi van votar en contra perquè creuen que l’actuació de la justícia va en paral·lel i “no és arbitrària” i acusen els socialistes de “comprar tesis independentistes”. És clar que JxCat, ERC i la CUP tampoc no van donar suport a una crida al diàleg que no veuen gens sincera. La majoria independentista va retreure al PSC que no pot presentar-se com a observador neutral després d’haver donat suport al 155 i va exigir gestos concrets a Iceta, més enllà de les paraules, si vol ser creïble. La portaveu de JxCat, Elsa Artadi, li va preguntar què farà per promoure el diàleg i li va posar condicions: que s’uneixi a la taula contra la repressió, que reconegui i humanitzi els presos polítics, que deixi de participar en manifestacions amb expressions feixistes i que no sigui “còmplice” en l’alteració de majories parlamentàries. “I si no vol començar de cop”, hi va afegir, es va oferir a acompanyar-lo a visitar els diputats presos, cosa que Iceta va refusar. Ernest Maragall, d’ERC, va reclamar al PSC que posi “el comptador de la repressió a zero” i faci la petició de diàleg al govern espanyol, que pot instar a retirar, per exemple, les actuacions de la fiscalia. La CUP també va retreure la “timidesa” del discurs del PSC, que queda desautoritzat a més per un PSOE que reclama “bel·ligerància” contra el procés.