Un torrent d’ideals, fets esperança en forma d’un jove de Burjassot, a la comarca de l’Horta, es va encreuar amb l’hidra del feixisme, la serp sorgida un cop més de l’ou de la intolerància, que diria Xammar, una maleïda matinada de tal dia com avui fa 25 anys. Es deia Guillem Agulló i Salvador, un jove militant de Maulets, antiracista, ple de conviccions, i va ser assassinat impunement un 11 d’abril del 1993 per un escamot nazi a la plaça Major de Montanejos, localitat de l’Alt Millars. Des d’aquell mateix dia la seva figura ha estat constantment recordada i reivindicada durant aquests 25 anys arreu dels Països Catalans per l’esquerra independentista i els moviments antifeixistes al crit de “Guillem Agulló, ni oblit ni perdó”.

En Guillem va sortir de casa en direcció a Montanejos uns dies abans amb l’únic objectiu de gaudir d’una escapada entre amics durant el pont de Setmana Santa del 1993. Acampats als afores, probablement amb intenció de gaudir d’espais com la Font dels Banys, s’hi van instal·lar. Amb les campanades de la una de la matinada, en Guillem feia cap a la plaça Major del poble amb unes companyes, per gaudir d’una estona de nit festívola. Però el mal en tota la seva essència s’havia personat també en aquella plaça en la pitjor de les seves formes, el nazisme. La Bèstia tenia el nom de Pedro Cuevas El Ventosa. El que va ser l’assassí d’Agulló capitanejava el tètric escamot nazi autodenominat Komando Marchalenes IV Reich acompanyat de Gerardo Mora, José Cunat El Pollo, Juan Manuel Sánchez El Picha i Francisco García El Mody. Procedents del barri valencià de Marxalenes, eren coneguts per la seva extrema violència contra militants polítics d’esquerres, independentistes, immigrants i homosexuals. Per això l’estètica antiracista que va delatar el jove maulet, situat en una cantonada de la plaça on es feia la festa, va accionar immediatament la brutalitat del grup. Tal com expliquen els testimonis, en Guillem no va tenir ni temps de reaccionar que ja els va tenir a sobre. Va apartar els amics per protegir-los i es va encarar amb en Cuevas, però, envoltat per la resta de l’escamot nazi, amb traïdoria i covardia, va rebre el primer cop, que va intentar esquivar, i tot seguit la brutal pallissa que es va desfermar i el va deixar estabornit. Finalment, Cuevas li va clavar amb tota la ràbia i els ulls plens d’odi una navalla que li va travessar el cor segant una vida innocent de només 18 anys.

Tothom va tenir clar el motiu –fins i tot els assassins– menys la justícia espanyola: l’odi polític que impregnava l’escamot feixista d’El Ventosa. El rebuig judicial a aquesta consideració penal que hauria agreujat la condemna agafa una dimensió dantesca en aquests moments de persecució del moviment republicà català per suposats delictes d’odi de mecànics o pallassos.

Guillem Agulló no va ser la primera víctima del nazisme al País Valencià. Cal recordar que un jove comunista valencià ja va ser assassinat un 6 d’octubre del 1977 a Alacant. Es deia Miquel Grau. Però entrats ja en els anys 90, l’assassinat del jove burjassoter va posar al descobert la impunitat que mantenia l’extrema dreta feixista des del final de la dictadura amb organitzacions com el Grup d’Acció Valencianista (GAV) o el grupuscle Acción Radical, que Cuevas freqüentava i que estaria connectat amb l’assassinat. Segons la família, va ser un membre de Burjassot d’aquesta banda feixista que hauria alertat Cuevas i els seu escamot de l’anada d’en Guillem a Montanejos per poder emboscar-lo i assassinar-lo. L’eclosió organitzativa de la violència feixista arribaria al País Valencià amb la formació España 2000, amb resultats electorals en alguns municipis que posen els pèls de punta. España 2000 ha protagonitzat brutals manifestacions de caire racista i compta amb el suport econòmic d’empresaris valencians, alguns d’ells del sector de la seguretat privada.

El mateix assassí d’Agulló, Pedro Cuevas, es va poder presentar amb total impunitat a les eleccions municipals del 2007 a la localitat de Xiva, a la comarca de la Foia de Bunyol, en una candidatura de la feixista Alianza Nacional (AN), malgrat que el 2005 va tornar a ser detingut en l’operació Panzer, que va desmantellar una perillosa xarxa d’ultres, fortament armats, que operaven sota la denominació de Frente Anti Sistema (FAS).

Una impunitat, la de Cuevas i el seu escamot nazi, que va ser totalment evident durant el judici per l’assassinat de Guillem Agulló, en què només va ser condemnat l’autor de la punyalada, malgrat la participació de la resta d’implicats en la pallissa. De fet, Juan Manuel Sánchez El Picha va participar en un altre apunyalament al barri del Carme de València pocs dies després de ser absolt. El judici, ple d’irregularitats que van donar peu a interpretacions sobre una inexplicable màniga ampla cap a la defensa de l’acusat per part del tribunal de Castelló, va concloure amb una condemna de 17 anys. Finalment rebaixada a 14 anys en rebutjar l’agreujant de crim polític. Els jutges van reduir l’afer a una suposada baralla juvenil, malgrat que els testimonis van declarar que els acusats havien cantat el franquista Cara al sol amb el braç alçat després de l’atac i amb el cos d’en Guillem a terra expirant l’últim alè de vida. I que disposaven de tota la simbologia i material neonazi. Cuevas El Ventosa va acabar complint només 4 anys de presó.

De fet, el cas dels assassins de Guillem Agulló no ha estat altra cosa que el màxim exponent de la impunitat amb què ha actuat històricament la dreta ultra espanyolista al País Valencià, amb la permissivitat de les autoritats polítiques i policials. Primer durant la Transició, en què es va articular el blaverisme anticatalanista i que va comportar l’anomenada Batalla de València, que no es va limitar a pintades i destrosses de locals d’entitats i organitzacions polítiques, sinó que va incloure agressions violentes amb bombes incloses com la que van col·locar a Joan Fuster a casa seva l’any 1978. Una violència mantinguda en el temps fins a l’actualitat, en què Esquerra Republicana del País Valencià ha denunciat atacs amb artefactes explosius a les seves seus, intimidacions a dirigents de Compromís o el fet que el darrer 9 d’Octubre un nombrós grup de feixistes va agredir ferotgement els participants en la manifestació de la diada nacional del País Valencià davant l’absoluta passivitat policial.

El setge ultra a la família de Guillem Agulló i als seus companys ha estat constant en aquests 25 anys. Trucades telefòniques amenaçadores, especialment en cada aniversari de l’assassinat, pintades davant de la casa familiar de Burjassot, i altres pressions. Mai ningú ha estat detingut per aquestes actuacions. Com explica el pare del jove assassinat, Guillem Agulló Lázaro, “amb cada pintada ens el mataven una altra volta”. Agulló Lázaro, com a pare, però també com un incansable activista que ha recorregut milers de quilòmetres en innumerables actes, ha estat punta de llança en la defensa de la memòria del seu fill assassinat pel feixisme. I en la denúncia de les irregularitats que van envoltar el judici dels assassins. Per no parlar de la valentia d’una mare com Carme Salvador, que després de l’assassinat del fill retreia, en una compareixença pública de gran coratge, que tota la dreta valenciana es negués a donar el condol a la família i a condemnar-ho. Una memòria no sempre fàcil de defensar en un País Valencià on les instàncies oficials van permetre que l’advocat de Cuevas, l’exalcalde franquista de Manises José Morató, difamés el jove mort a tort i a dret.

Agulló pare ha tingut sempre clar que la seva tasca no és només pel fill assassinat, sinó pel combat contra la violència feixista al País Valencià: “La mentalitat espanyolista d’aquesta gent és tan perillosa i tan criminal que es dedica a liquidar tothom que no pensa com ells, i aquesta és al final la meva lluita”, assegura en els seves declaracions.

Finalment han arribat els reconeixements. Amb la caiguda del règim del PP al País Valencià i l’accés de l’esquerra al govern de les principals institucions, s’han impulsat diverses iniciatives. La primera, a les Corts Valencianes, en què el 12 d’abril del 2016 el president Enric Morera va llegir una declaració institucional signada per tots els grups. “Davant l’assassinat del jove valencià Guillem Agulló, mort per combatre el racisme i la violència feixista, les Corts Valencianes manifesten el seu rebuig”, deia el text. Un alleujament, segons declara Agulló pare, encara molest pel que considera poca valentia de les principals forces d’esquerres valencianes. Per exemple, en el fet que es dediqui a en Guillem –s’inaugurarà el dia 21– un passeig interior dels jardins de Vivers de València, i no un carrer de la ciutat com han fet al poble natal de Burjassot, o a municipis com Faura, al Camp de Morvedre; Vic, a Osona, o Molins de Rei, al Baix Llobregat. Agulló pare recorda la solitud amb què van haver d’afrontar durant molts anys la lluita per la memòria del fill, i ressalta “la valentia” dels que van estar al seu costat els anys de plom.

Els homenatges a Guillem Agulló es multipliquen arreu dels Països Catalans. Diumenge el Palau de la Música de València s’omplia de gom a gom en el concert d’homenatge del grup Ovidi4, en què participa David Fernàndez, juntament amb altres artistes. Avui, molts recordarem en Guillem cantant el No tingues por d’Obrint Pas. Vint-i-cinc anys després ressona com mai aquell crit de ràbia i record: “Guillem Agulló, ni oblit ni perdó.”