Llarena s’empara en l’ONU per raonar la malversació
El jutge del Suprem, instat per Torrent a obeir les Nacions Unides sobre Sànchez, invoca la convenció contra la corrupció per accelerar l’entrega de Puigdemont
Zoido: “Que els jutges m’ho expliquin”
El jutge del Suprem Pablo Llarena és interpel·lat pel president del Parlament, Roger Torrent, i pel presidenciable Jordi Sànchez perquè respecti la resolució del Comitè de Drets Humans de l’ONU que insta l’Estat espanyol a garantir els drets polítics del número dos de JxCat perquè se li permeti acudir a un ple d’investidura. Llarena afronta ara el dilema d’excarcerar o no Sànchez sabent que es retratarà davant l’ONU i el dret internacional, però fins ara ell mateix s’ha servit de les Nacions Unides i ha recorregut a les seves directrius com una font de legitimitat addicional per perseguir Carles Puigdemont a Schleswig-Holstein per malversació, l’únic delicte que la justícia alemanya no descarta.
En l’euroordre emesa pel Suprem el 23 de març, Llarena reclamava a la justícia alemanya l’entrega de Puigdemont per rebel·lió i malversació, però feia un pas més: en el formulari va marcar una x a la casella corresponent a la infracció de corrupció, una de les 32 caselles acordades entre estats de la UE –n’hi ha per tràfic d’armes o terrorisme, entre d’altres– per obtenir l’extradició exprés en casos de delictes amb un mínim de tres anys de presó. És a l’hora d’apuntalar la tesi de la corrupció –no hi ha casella de malversació però ell interpreta que la corrupció podria ser-ne un sinònim– que li obri la porta de l’entrega urgent quan Llarena invoca la convenció de les Nacions Unides contra la corrupció del 31 de octubre del 2003, que l’Estat espanyol va ratificar el 16 de setembre del 2005, gairebé dos anys després.
Invocant l’article 17
Per justificar que el referèndum de l’1 d’octubre és un cas de malversació, que ell taxa en 1,6 milions, Llarena recita a la justícia alemanya l’article 17 de la convenció, segons el qual “cada estat membre adoptarà les mesures legislatives i d’una altra índole que siguin necessàries per tipificar com a delicte quan es cometin intencionalment, la malversació o el peculat, l’apropiació indeguda o altres formes de desviament d’un funcionari públic, en benefici propi o de tercers o d’altres entitats, de béns, fons o títols públics o privats o qualsevol altra cosa de valor que s’hagi confiat al funcionari en virtut del seu càrrec”.
En la interlocutòria que posava en llibertat sota fiança Puigdemont, el tribunal de Schleswig-Holstein recorda a Llarena que és ell qui invoca l’ONU i li respon que ni amb aquesta font de legitimitat internacional la seva euroordre “no satisfà –almenys, de moment– les exigències de l’article 86 de la llei de cooperació internacional en afers penals”. “No conté una descripció suficient de les circumstàncies en què van tenir lloc els fets amb la necessària concreció del suposat delicte”, avisa el tribunal alemany, que no avala la tesi del jutge i li reclama “informació complementària” que avali l’ús de diner públic.
Els revessos de la justícia espanyola eren fins ara una font d’enuig privat de Mariano Rajoy i dels seus ministres, però ahir el titular d’Interior, Juan Ignacio Zoido, no es va poder mossegar la llengua i va entrar en el cos a cos amb els jutges alemanys. “M’agradaria que els jutges alemanys m’expliquessin el que entenen per violència”, va desafiar Zoido al tribunal de Schleswig-Holstein que, fins ara i formalment, La Moncloa respectava per acatament a la separació de poders.
Tot i que l’euroordre es resol entre els jutges i a priori sense interferència del poder polític, el ministre de l’Interior va confessar què els diria ell als jutges que no admeten la rebel·lió violenta. “Els diria als jutges alemanys que hi ha hagut més de 300 actes que van suposar exercici de la violència contra agents de seguretat, autoritats judicials i edificis d’institucions que van alterar la normal convivència”, advertia Zoido. “Les decisions dels tribunals es respecten i s’acaten”, va dir Rajoy a l’Argentina.
De la Guerra Civil i la presa d’ostatges a l’aeroport de Frankfurt
David Portabella
La prosa del jutge Llarena no resisteix la traducció a l’alemany sense rebre estralls i, allà on el magistrat del Suprem espanyol dibuixa escenaris probables, el tribunal de Schleswig-Holstein analitza casos reals propers i comparables al de Carles Puigdemont i l’1-O. En l’objectiu d’afermar l’ingredient violent que justifiqui la rebel·lió, Llarena va arribar a comparar la protesta del 20 de setembre a la conselleria d’Economia amb “una presa d’ostatges mitjançant trets a l’aire” i va descriure els fets com una “convocatòria incendiària” en la qual Jordi Cuixart “va apel·lar a la determinació mostrada en la Guerra Civil (no passaran!)”.
Alexander Schubart
Lluny del guerracivilisme, el tribunal de Schleswig-Holstein rescata en la seva interlocutòria un cas del 1981: el del líder ecologista Alexander Schubart quan va liderar unes protestes contra l’ampliació de l’aeroport de Frankfurt. “És un cas no només comparable, sinó idèntic”, sosté el tribunal alemany, que evoca que, tot i els “enfrontaments tumultuosos” entre manifestants i agents policials, el Suprem alemany va concloure que els disturbis no eren suficients per obligar el land de Hessen a satisfer la demanda de l’acusat.
Lamela esquiva la querella per prevaricació
L’advocat Josep Asensio i Serqueda va presentar una querella contra la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela per una presumpta prevaricació a l’hora d’assumir la instrucció inicial de la causa per rebel·lió contra els consellers catalans el 31 d’octubre del 2017 i d’ordenar la presó sense fiança per a vuit d’ells el 2 de novembre. Lamela va perdre finalment la causa en favor del Suprem, que ahir va acordar no admetre a tràmit la querella de l’advocat Asensio contra Lamela. El Suprem sosté que no hi ha cap il·lícit penal en la conducta de Lamela i que parlar d’una prevaricació és gratuït.