Sense temps per pair
La política catalana viu instal·lada en un autèntic carrusel marcat per les ingerències de l’Estat i els tribunals
Des de les eleccions del 21-D ja hi ha hagut tres candidats fallits a la presidència i més empresonaments i marxes a l’exili
També hi ha hagut algunes petites victòries, com ara la negació de la rebel·lió per Alemanya
Màrius Serra fa servir una metàfora sobre la política catalana que resumeix perfectament l’escenari que estem vivint. En una entrevista recent en el programa Al cotxe, de TV3, explicava que els catalans no hem tingut temps de pair perquè cada dia ens fan empassar més i més coses. L’activitat des de les eleccions ha estat i és tan frenètica que els esdeveniments canvien d’un dia per l’altre i les estratègies també salten pels aires, sobretot per les ingerències del govern espanyol i la justícia.
21 de desembre
Tot i ser unes eleccions imposades per Rajoy i tenir polítics a la presó i a l’exili, l’independentisme s’imposa i JxCat, ERC i la CUP obtenen la majoria absoluta –encara que Ciutadans és la força més votada–. La llista de Puigdemont, que aposta obertament per la restitució del govern destituït pel 155, aconsegueix 34 diputats, els republicans, 32 i els cupaires, 4.
17 de gener
Es constitueix el Parlament amb Roger Torrent (ERC) al capdavant. El nou president adverteix que cal respectar l’expressió de les urnes i ofereix col·laboració i diàleg a l’oposició en una sessió plenària marcada per l’absència dels diputats que són entre reixes i a l’exili. Mentrestant, JxCat i ERC ja tenen enllestit un acord per investir Puigdemont.
22 de gener
Puigdemont surt per primer cop de Bèlgica i va a Dinamarca per internacionalitzar el procés. La fiscalia demana que s’activi l’euroordre, però el jutge ho denega perquè assegura que el president vol ser detingut per facilitar la seva investidura.
30 de gener
Roger Torrent suspèn el ple d’investidura de Puigdemont fins que es pugui celebrar “un debat amb garanties i efectiu”. Aquesta decisió provoca friccions entre JxCat i ERC perquè els de Puigdemont consideren que la sessió s’hauria d’haver fet tot i les amenaces del TC.
31 de gener
Es filtren uns missatges de mòbil entre Puigdemont i el conseller Toni Comín en què el president admet que se sent “sacrificat”. Sectors espanyols ho interpreten com el final del procés, però Puigdemont assegura que no es farà enrere.
21 de febrer
L’exdiputada de la CUP Anna Gabriel no es presenta per declarar al Suprem i s’exilia a Suïssa.
1 de març
Puigdemont retira la seva candidatura i proposa Jordi Sànchez, i el Parlament també avala l’1-O i legitima Puigdemont com a president.
9 de març
El jutge Pablo Llarena no deixa sortir Sànchez de la presó per anar al ple d’investidura i Torrent l’ha de suspendre.
21 de març
Sànchez deixa de banda la seva candidatura i obre la porta perquè Jordi Turull pugui ser el nou presidenciable.
22 de març
JxCat i ERC acorden celebrar urgentment el ple d’investidura abans que Turull i altres polítics tornin a declarar al Suprem. La CUP, però, no vota a favor de Turull, que no és escollit president.
23 de març
Llarena ordena que tornin a ingressar a la presó Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Raül Romeva i Carme Forcadell, mentre que Marta Rovira s’exilia. El magistrat també processa els que considera els 25 caps del procés i reactiva les ordres internacionals contra Puigdemont i els consellers.
24 de març
No es pot celebrar la segona volta d’investidura de Turull i Torrent fa una crida a bastir un front que superi els blocs i defensi la democràcia i els drets bàsics.
25 de març
Puigdemont és detingut a Alemanya quan anava de Finlàndia cap a Bèlgica per posar-se a disposició de la justícia arran de la reactivació de l’euroordre. Es convoquen manifestacions i protestes. L’endemà, el jutge decideix que continuï en presó provisional mentre no es resolgui tot el procediment.
1 d’abril
Els comitès de defensa de la República (CDR) aixequen barreres de peatges i protagonitzen marxes lentes. La fiscalia els posa en el punt de mira i alerta que poden cometre rebel·lió. Dies més tard es detindrà una noia acusada de terrorisme.
5 d’abril
La justícia alemanya deixa en llibertat Puigdemont, troba inadmissible la imputació pel delicte de rebel·lió i no hi veu violència. Just en sortir de la presó, el president demana diàleg.
13 d’abril
Llarena torna a bloquejar la investidura de Sànchez, que els partits havien reactivat després que l’ONU instés a garantir els drets del diputat, i el Parlament decideix querellar-se contra el jutge.
16 d’abril
Centenars de milers de persones surten al carrer per reclamar l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats.
