ETA fa autocrítica
Admet el “dany causat” i parla de “reconciliació”
El govern espanyol proclama la “derrota total” de l’organització i nega “contrapartides”
Critiquen que només es demani perdó a una part de les víctimes
Quinze dies abans del previst anunci de la seva dissolució, ETA va fer públic ahir un comunicat en què fa autocrítica de la seva activitat armada, reconeix el “dany causat” i demana perdó a les víctimes que no van tenir “cap participació directa en el conflicte”, una distinció que va provocar indignació i repulsa entre els familiars dels damnificats.
En el text, publicat pels diaris bascos Gara i Berria, l’organització terrorista, que va declarar la fi de la seva activitat armada el 2011, admet que les cinc dècades de conflicte han causat un “sofriment desmesurat”. “ETA reconeix la responsabilitat directa que ha adquirit en aquest dolor i desitja manifestar que res de tot això no hauria d’haver passat o que no s’hauria hagut de prolongar tant en el temps, perquè aquest conflicte polític i històric ja fa temps que hauria d’haver tingut una solució democràtica justa”.
L’organització basca manifesta el seu “respecte” pels morts, els ferits i les víctimes que ha causat –“ens sap greu de veritat”, afirma–, i hi afegeix: “A conseqüència d’errors o de decisions equivocades, ETA ha provocat també víctimes que no tenien cap participació directa en el conflicte, tant a Euskal Herria com a fora. A aquestes persones i als seus familiars els demanem perdó.” L’organització acaba demanant un gest semblant a “tothom” i afirma que la “tasca” que toca emprendre ara és la de la “reconciliació”.
No a acostar presos
En la conferència de premsa posterior al Consell de Ministres, el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va reiterar que l’executiu es manté al costat de les víctimes del terrorisme –on ha estat “sempre”– i va prometre que ETA no obtindrà “mai” cap contrapartida a la seva dissolució, a la seva “derrota total”. Vigo no es va voler pronunciar sobre un possible canvi de la política penitenciària quan ETA es dissolgui i va garantir que el “relat” final d’aquestes dècades de violència “no serà el d’ETA”, sinó “el de tots els demòcrates que la van vèncer amb l’ajuda dels cossos i les forces de seguretat de l’Estat i dels jutges i amb l’ajuda internacional”.
En termes semblants es va expressar la presidenta de la Fundació Víctimes del Terrorisme (FVT), Mari Mar Blanco, que espera que “no hi hagi cap mena de contrapartida ni política ni social” com ara l’acostament dels presos al País Basc o “la impunitat que pretén la banda terrorista”. La portaveu de la FVT, germana del regidor del PP d’Ermua (Biscaia) Miguel Ángel Blanco, segrestat i assassinat per ETA, va qualificar de “terriblement vergonyosa i immoral aquesta diferència” que es fa en el comunicat “entre els que sí que tenien responsabilitat i els que no”. En aquesta línia, el lehendakari, Íñigo Urkullu, va instar l’organització basca a tenir “la mateixa consideració” per a totes les víctimes durant la proclamació del seu final definitiu i unilateral, prevista per al primer cap de setmana de maig. “Em reservo per quan proclami el seu final definitiu fer una valoració sospesada davant la societat basca”, hi va afegir Urkullu. El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va qualificar el comunicat de “gran pas cap a la pau definitiva” i el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va advertir que “el sol perdó” que pot tenir ETA és “dissoldre’s, lliurar-se” i ser conscient que no hi va haver “cap guerra ni cap conflicte” al País Basc, sinó persones “innocents” assassinades per una banda terrorista. A l’altre extrem, l’esquerra abertzale va lloar el comunicat difós ahir per ETA, que el va presentar com “una contribució definitiva a la pau, la convivència i la reconciliació” del poble basc. El coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, va assegurar que el comunicat significa per al País Basc “un fet històric sense precedents en la història recent”. En un gest que va causar certa sorpresa, els bisbes del País Basc, Navarra i Baiona també van demanar “sincerament perdó” per les “complicitats, ambigüitats i omissions” que s’han donat dins l’Església durant els anys de terrorisme d’ETA.
Pel seu cantó, el portaveu dels bisbes espanyols, José María Gil Tamayo, va avisar del camí que queda per fer: “Volem que aquesta dissolució contribueixi a la gran tasca que queda, la de la reconciliació, que és la feina més difícil, més costosa, que requereix més temps i que exigeix més generositat.” Finalment, el portaveu de la Comissió Europea Margaritis Schinas va advertir que “a la UE no hi ha lloc per al terrorisme [...] només per a la pau i l’estat de dret”.