La treva a Catalunya i la reunió de Perpinyà
ETA va anunciar el 18 de febrer de 2004 una treva territorial a Catalunya que va aixecar molta polseguera. Tot i que tradicionalment s'ha atribuït a una reunió a Perpinyà entre dirigents de l'organització i el líder d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, que aquell dia exercia de president de la Generalitat en funcions, el cert és que ETA es va afanyar a remarcar uns dies després en un comunicat que el cessament de les activitats a Catalunya es devia únicament a la voluntat d'estrènyer els lligams amb un altre «poble oprimit», en uns moments d'ascens electoral d'ERC a les eleccions municipals i catalanes de 2003. Tot i aquesta voluntat, ETA mai no va fer extensiva la treva ni a la Franja, ni al País Valencià ni a les Illes, i en aquests dos últims llocs hi ha continuat cometent atemptats.
Després de l'alto el foc de 2006 i el trencament d'aquest el 2007 (malgrat l'atemptat de la T-4 a Barajas a finals de 2006), no queda clar si ETA continua amb la seva treva a Catalunya, encara que des de 2004 no ha comès cap acció armada al país. Aquest fet, però, no impedeix que Catalunya hagi estat territori de pas i fins i tot una possible base per als membres de l'organització armada basca.
Per una altra part, el conegut com a cas Carod va provocar un llarg debat polític, amb forts atacs contra el dirigent d'ERC per haver demanat una treva territorial a ETA, tot i que també amb contundents defenses polítiques a l'actuació de Carod-Rovira. Finalment, va haver de dimitir el càrrec de conseller primer, però es va presentar a les eleccions espanyoles de 2004, en les quals va portar ERC a un excel·lent resultat, en un clar aval d'un sector de la societat catalana a la seva actuació en tot aquest afer i com a resposta als forts atacs que va rebre.
