Rajoy delega la impugnació del vot de Comín en el PP i Cs

Frenada tàctica. L’endemà d’amenaçar amb això, Mariano Rajoy va fer l’orni ahir sobre la possible impugnació per part del govern espanyol davant del TC de la delegació de vot del conseller Toni Comín –confirmada ahir mateix per la mesa del Parlament, que va desestimar al matí els escrits de reconsideració de Cs, el PSC i el PP–, i va assegurar que la seva prioritat a Catalunya ara mateix és “que hi hagi govern”. I que no l’encapçali el president Puigdemont, evidentment, li va faltar dir. Interrogat tot just pel seu anunci la vigília que els serveis jurídics de l’Estat estudiarien accions legals contra la delegació del vot, Rajoy va esquivar la resposta i, en un petit canvi sobre el guió habitual, va recordar que formar un executiu al país ja és “urgent” perquè això implicaria “obrir una nova etapa de diàleg primer entre catalans i després entre institucions”, així com “el final de l’article 155”.

Fonts de La Moncloa ja havien filtrat abans a Efe que, com va passar fa unes setmanes en aprovar-se la delegació de vot de Puigdemont, i després fins i tot que sortís de la presó de Neumünster, el govern estatal evitarà emprendre cap nou front judicial en aquest afer, i ho deixa en mans del grup del PP català, que ahir, de fet, ja va anunciar un recurs d’empara al TC contra totes dues delegacions. La diferència no és menor: un recurs del govern espanyol suspendria automàticament la mesura en el moment que s’acceptés a tràmit, i per tant faria gairebé impossible la investidura d’un president fins i tot en segona votació, ara possible amb aquests dos vots donada l’abstenció de la CUP. El recurs d’empara d’un partit, en canvi, d’entrada no suspèn res. D’aquí la tàctica: el govern espanyol en realitat vol evitar, amb el suposat gest, posar més bastons a les rodes a la formació d’un govern, tal com implora perquè el PNB li aprovi els pressupostos; sense perjudici, això sí, que més endavant el TC es pugui pronunciar contra les delegacions de vot, a petició dels partits.

Després que el líder català, Xavier García Albiol, ja avancés al matí que “molt probablement” avui anunciarien el recurs, que els serveis jurídics estaven “acabant d’estudiar”, poc després ho confirmava la número 2 al Parlament, Andrea Levy, en un comunicat en què considera que “no hi ha causa justificada per concedir la delegació de vot als dos diputats” i lamenta que la mesa “no sigui un òrgan institucional neutral i es dediqui a defensar les causes i els interessos dels independentistes, vulnerant així els drets de tots els diputats”.

Els populars aniran al TC separats de Cs, que en boca d’Inés Arrimadas ja havien anunciat al mateix hemicicle la presentació d’un altre recurs d’empara contra totes dues delegacions, probablement la setmana vinent, “en desacord que es donin privilegis als que fugen de la justícia”. La líder de Cs retreia, minuts abans en un tuit, la “inacció” del govern estatal, just després que la mesa donés el vistiplau a la delegació de Comín adduint que es troba en la mateixa situació processal que Puigdemont, és a dir, amb una extradició en marxa en mans de la justícia (en el seu cas la belga), que no li permet sortir del país per ser al Parlament.

Comín, que va delegar en el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, es va estrenar com a votant just en el ple d’ahir, que només va validar dos decrets llei signats pel govern espanyol en aplicació del 155, amb la qual cosa va ser la primera sessió de la legislatura en què van poder votar tots 135 diputats. A més dels dos exiliats, també tenen delegat el vot els cinc diputats empresonats: els republicans Oriol Junqueras i Raül Romeva, i Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, de JxCat.