Espanya té un problema amb la llibertat d’expressió
La llibertat d’expressió no havia estat tant en perill a l’Estat espanyol des dels anys del franquisme i la Transició
Actors, tuitaires, rapers, artistes i activistes són objecte de la repressió
La protesta pacífica sobiranista, en el punt de mira de l’actuació policial i judicial
Espanya té un problema amb la llibertat d’expressió. I aquest no és pas un problema petit, com ha quedat provat a bastament els últims mesos amb múltiples casos que afecten des d’un munt de gent en el procés català fins a rapers, alguns d’ells amb fortes condemnes de presó, artistes plàstics, actors i activistes socials, arreu de l’Estat.
L’últim cas l’hem vist el cap de setmana passat a l’estadi Wanda Metropolitano, quan la policia va confiscar desenes de samarretes, pancartes i xiulets, només perquè eren de color groc o lluïen petites proclames sobiranistes. El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, ha passat la pilota a la policia, que s’ha emparat amb la llei de violència en l’esport per justificar una actuació que sembla més pròpia dels anys del franquisme.
En tot cas, el sobiranisme ja està avesat a les persecucions absurdes amb motiu dels llaços grocs, símbols de llibertat per als presos, com es va fer ben palès durant la campanya de les eleccions al Parlament del 21-D. Llavors, la Junta Electoral va perseguir incansablement llaços grocs penjats en institucions o llocs públics, adduint que això era una manca d’imparcialitat. Hi va haver tota mena de casos, però potser un dels més sorprenents és l’arbre de Nadal de la Generalitat a Girona, del qual es van haver de despenjar els llaços grocs que l’adornaven.
Voracitat repressiva
Llaços grocs o nassos de pallasso, tant li fa. La voracitat repressiva de l’Estat sembla no tenir límits. I, si no, que ho expliquin al regidor de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona, que el dia 20 de setembre va exercir la seva llibertat d’expressió posant-se al costat d’un agent de la Guàrdia Civil amb un nas de pallasso. L’1-O va arribar la venjança de la Benemérita, que va anar fins a Sant Joan només per reprimir Pesarrodona. Davant tanta ignomínia, al jutjat no li ha quedat cap més remei que arxivar el cas.
L’Estat també ha intentat acusar de delicte d’odi els autors de pintades o de piulades contràries a l’actuació de les forces de seguretat a Catalunya abans i després de l’1 d’octubre, però els processos estan acabant, en general, en res, com va passar amb dos nois de Girona acusats de fer una pintada contra la Guàrdia Civil o amb un professor de Tremp autor de diversos comentaris a les xarxes socials.
Un dels casos més sonats de repressió ha estat la censura per la fira d’art contemporani de Madrid, Arco, al febrer, d’una obra de Santiago Sierra, titulada Presos políticos, que va ser retirada de la galeria on s’exposava. La polseguera aixecada per aquest cas va posar en relleu les mancances democràtiques d’un Estat que, just uns dies abans, havia segrestat l’edició d’un llibre, Fariña, sobre el narcotràfic gallec. L’escàndol també va ser notable i va provocar l’efecte contrari: els llibreters van continuar venent-lo i també es podia adquirir en les plataformes digitals. Difícil d’aturar la llibertat d’expressió en ple segle XXI.
Unes lleis poc precises
Tots aquests casos, greus, no han provocat, però, fins ara, condemnes de presó, com sí que ha passat amb rapers, tuitaires i activistes socials, víctimes gairebé tots ells d’una aplicació molt estricta de la legislació antiterrorista i de les lleis que protegeixen la corona i les institucions de l’Estat.
La situació més greu és la que està afectant ara mateix el raper mallorquí Josep Miquel Arenas, Valtonyc, que el 13 de maig vinent haurà d’entrar a la presó per complir-hi una condemna de tres anys i mig per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona, per les lletres d’algunes de les seves cançons. Només una sentència exculpatòria del Tribunal Constitucional evitaria la seva entrada a la presó.
El raper català Pablo Hassél és una altra de les víctimes del que, segons destaca Amnistia Internacional en el seu últim informe, és un “clar atac a la llibertat d’expressió”. Hassél ja va ser condemnat el 2014 per enaltiment del terrorisme i des d’aquest mes de març té una nova condemna també per enaltiment i injúries a la corona. Tot per les seves lletres punyents.
“En fer servir d’aquesta manera l’article 578 [el que regula l’enaltiment al terrorisme i la humiliació a les víctimes], les autoritats espanyoles han indicat a tota la societat que no toleraran certes formes de discrepància”, diu Amnistia, que rebla que “el resultat d’aquesta manera d’actuar és una autocensura cada cop més gran i, en general, un efecte inhibitori en la llibertat d’expressió a Espanya”.
Una repressió que té molts altres noms propis, com el de l’advocat basc Arkaitz Terron, detingut el 2016 per un tuit sobre Carrero Blanco. Una broma similar també va provocar la detenció de l’estudiant murciana Cassandra Vera. Altres víctimes de la repressió són els titellaires madrilenys Alfons Laraz i Raúl García, el raper César Strawberry, els també rapers de la Insurgencia i l’activista de Tenerife Roberto Mesa, detingut la setmana passada per haver escrit a Facebook “Els Borbons, als taurons”.