Espanya té un problema...
L’Estat no només està en crisi amb Catalunya, sinó que també té greus maldecaps amb la llibertat d’expressió, la justícia, l’economia i la monarquia
Al mes de gener el rei Felip VI es va estrenar en el Fòrum Econòmic Mundial de Davos i es va vantar de com l’Estat ha resolt el conflicte a Catalunya i va presumir de la salut democràtica que, segons ell, té Espanya. Per donar més solidesa al seu argument va brandar l’índex de democràcia del think tank The Economist Intelligence Unit del prestigiós setmanari britànic The Economist, que situa l’Estat com una de les 19 democràcies “plenes” de tot el món. Això sí, el monarca va ometre que el 2017 l’Estat va caure 0,22 dècimes i va ser el segon a Europa d’experimentar el descens més acusat, només superat per Malta. Una situació que el deixa al llindar de caure un graó i convertir-se en una democràcia “imperfecta”. Les causes? L’informe ho atribueix a un intent de “detenir per la força” el procés català i el tractament “repressiu” de la independència.
Encara que alguns no ho vulguin veure, Espanya té un problema. Però no només té un problema amb Catalunya, que és més que evident, sinó també amb la justícia, la corrupció, el deute públic, el desprestigi internacional, la llibertat d’expressió, etcètera.
Només cal veure com organitzacions internacionals, mitjans de comunicació i instàncies judicials europees alerten de la regressió de drets i llibertats que s’està produint a l’Estat espanyol. Per exemple, Amnistia Internacional va picar el crostó al govern espanyol per casos com el del raper lleidatà Pablo Hasél, condemnat per les seves cançons contra la monarquia i altres institucions de l’Estat, i la justícia alemanya va fer una esmena a la totalitat a Pablo Llarena negant la rebel·lió i la violència durant el procés sobiranista. Fins i tot un editorial de The New York Times va criticar com La Moncloa està entomant la crisi a Catalunya. Però aquests retrets sembla que no amoïnen a l’executiu espanyol, que continua tancat en la seva torre de marfil. En una trobada informal, un alt càrrec espanyol va arribar a titllar de “miserable” certa premsa internacional per la cobertura sobre Catalunya.
Però les dades salten a la vista amb tot ple de casos que evidencien els problemes d’Espanya. La corrupció podreix els fonaments de l’Estat amb escàndols com ara Gürtel, Púnica, els ERO d’Andalusia i Nóos, i un 95% dels espanyols creuen que aquesta xacra està molt estesa –el recent cas del màster de Cristina Cifuentes també ha esquitxat la credibilitat de les universitats–. Transparència Internacional situa Espanya en el lloc 45 (com Xipre) entre 180 països i és el que més empitjora.
En infraestructures, el panorama també és pèssim, com cada dia poden comprovar i patir els usuaris de Rodalies. A més, l’Estat espanyol, amb 3.240 quilòmetres de vies de tren d’alta velocitat, és el segon país del món amb la xarxa més gran d’aquest transport, després de la Xina, i amb una oferta que moltes vegades no s’ajusta a la demanda dels usuaris. I, mentrestant, Florentino Pérez i la seva constructora ACS reben 1.649 milions d’euros en aplicació del pacte signat per si fallava el projecte del magatzem Castor.
Les protestes ciutadanes també es giren en contra dels aparells estatals, com ara les manifestacions dels pensionistes i la vaga feminista del 8 de març, que el govern del PP va menysprear i que va acabar essent un èxit de mobilització. La justícia tampoc s’escapa d’aquest guirigall que és Espanya amb resolucions surrealistes pel que fa a Catalunya o l’aberrant sentència de La Manada; i la monarquia també passa mals moments, amb un rei que mostra la cara més dura respecte al procés i una reina que trenca la imatge idíl·lica de la família reial.
I, enmig d’aquest desgavell, el deute públic de l’Estat espanyol va tancar el 2017 amb 1,14 bilions d’euros, després d’un increment de més de 37.000 milions respecte al 2016.
