Espanya té un problema amb la casa reial

La reina Letícia va regalar per Setmana Santa als espanyols una seqüència a la catedral de Palma en què boicotejava una fotografia que la reina emèrita, Sofia, es volia fer amb les netes. El que no passaria de ser un material llaminer de la premsa rosa i prou, però, esdevé una metàfora de l’allunyament que hi ha entre la imatge que la casa reial promociona sobre si mateixa quan la pot editar en vídeos familiars amb guió –i en missatges televisats– i el seu dia a dia en l’exercici constitucional d’“arbitrar i moderar” que la carta magna li atribueix en el seu títol II. La distància que molts han vist ara entre el gest de Palma i la família que al gener s’enregistrava dinant amb diàlegs pactats, és un abisme que a Catalunya és conegut, perquè una part majoritària de la població va tastar el 3 d’octubre la realitat paral·lela que vivien el carrer i la Zarzuela. “Estem vivint moments molt greus per a la nostra vida democràtica. I, en aquestes circumstàncies, vull adreçar-me a tots els espanyols. Tots hem estat testimonis dels fets que s’han anat produint a Catalunya, amb la pretensió final de la Generalitat que sigui proclamada, il·legalment, la independència de Catalunya”, va iniciar el discurs televisat Felip VI amb el retrat al fons de Carles III –el rei que va imposar l’escolarització única en castellà– sostenint un bastó pintat per Mengs. A la plaça Universitat de Barcelona, un jove amb una rojigualda exhibia un paper on duia escrit “No soc independentista però no em puc quedar a casa quan peguen el meu poble” i es manifestava de bracet d’amics que duien estelades en l’aturada de país per protestar contra la repressió que va fer mil ferits l’1 d’octubre.

L’esvoranc que Felip VI va obrir amb la sensibilitat catalana el 3 d’octubre neix de l’afany del Madrid oficial perquè el rei es legitimés a si mateix com ho va fer el seu pare la nit del 23-F de 1981 arran del cop d’estat del coronel Tejero. Que una insurrecció militar amb tancs i una votació fossin assimilats va ser un escull menor per a l’establishment, que des del 2015 i amb patent del socialista Alfonso Guerra –Elecciones trucadas a la revista Tiempo– va idear l’expressió “cop d’estat” per referir-se al procés. Amb una apel·lació a “tots els espanyols” i sense dedicar ni una sola paraula als ferits, Felip VI va veure en el 3-O l’epíleg del relat oficial del “cop d’estat” i va legitimar la suspensió de l’autogovern amb l’aplicació de l’article 155 per la “deslleialtat inadmissible cap als poders de l’Estat”. “Davant aquesta situació d’extrema gravetat, que requereix el ferm compromís de tots amb els interessos generals, és responsabilitat dels legítims poders de l’Estat assegurar l’ordre constitucional”, va sentenciar el rei en el seu discurs més lloat pel Madrid oficial.

En el nou context de suspensió de l’autogovern beneïda per la casa reial, Felip VI descobreix ara que les visites a Catalunya ja no són el que eren. Des de la seva al·locució, només ha visitat dues vegades el Principat i ho ha fet en un format encapsulat que el preservés de qualsevol veu de protesta: el 25 i 26 de febrer per inaugurar el Mobile World Congress a Barcelona i el 9 d’abril per entregar els despatxos de la nova promoció judicial a l’Auditori. Si en la cita de l’Escola Judicial volia esbrinar què ha canviat els últims anys, a Felip VI només li calia rescatar les imatges del 2015 i del 2016, quan al seu costat tenia els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, respectivament.

La unanimitat oficial sobre la qual exerceix el seu rol Felip VI des de la seva entronització té la seva traducció al baròmetre del CIS, que no pregunta per ell des de fa 35 mesos. L’última vegada que el CIS va gosar preguntar per ell va ser l’abril del 2015 i va obtenir un 4,34, que no és un aprovat. Des d’aleshores, l’opinió dels espanyols sobre el cap de l’Estat és un tema censurat al CIS, que depèn del Ministeri de la Presidència de Soraya Sáenz de Santamaría, com ho són qüestions controvertides com ara els tractes militars que la casa reial manté amb dictadures com la d’Aràbia Saudita en contractes com el de Navantia, l’últim d’ells per a la construcció de cinc corbetes Avante 2200 per 2.000 milions.

Gràcies a un gir de comunicació ideat per la Zarzuela, Letícia, que ha perdut la inviolabilitat i ha estat escridassada i xiulada per primera vegada en públic pel menyspreu a Sofia, li obre ara la porta del cotxe per escenificar la pau familiar que ella va trencar en distanciar-se dels reis emèrits –per escàndols com el de la cacera de Joan Carles I a Botswana– i de Cristina de Borbó i d’Iñaki Urdangarin pel cas Nóos. L’esvoranc emocional català, però, es manté i el CIS ja no pregunta.