Crida a la reconciliació
Els mediadors avalen la declaració final d’ETA
Lamenten la negativa del govern espanyol a participar en el procés i insten al diàleg polític
El reconeixement del patiment de les víctimes i els presos, la feina que queda per fer
L’última pàgina de la història d’ETA es va escriure ahir fora de les fronteres de l’Estat espanyol, a Kanbo (País Basc del Nord). A cent tres quilòmetres –una hora i 22 minuts– de Deba (Guipúscoa), on pels volts de Nadal del 1958 es va fundar l’organització, i a 66,4 quilòmetres –una hora i 5 minuts– de Sant Sebastià, també a Guipúscoa, on amb la Declaració d’Aiete del 20 d’octubre del 2011 es va començar a recórrer un camí unilateral que va culminar ahir amb la Declaració d’Arnaga (Kanbo). Text que pren el nom del palau on es va fer l’acte que va certificar el final d’ETA. Un palauet que Edmon Rostand, autor de Cyrano de Bergerac, va fer construir el 1903 i on el 1909 va morir el músic català Isaac Albéniz.
“Ens reunim al Palau d’Arnaga, a Kanbo, per donar la benvinguda a la declaració final d’ETA. Ahir [dijous] va anunciar la seva decisió de deixar d’existir. És un moment històric per a tot Europa, ja que marca la fi de l’últim grup armat del continent”, diu la declaració, que reivindica el diàleg polític per avançar en la resolució del conflicte i la pau.
La declaració va ser el colofó a un acte, al qual van assistir 89 convidats, entre els quals, però, no hi havia cap representant del govern espanyol. Absència institucional, lamentada pels mediadors. També van declinar la invitació els governs basc i navarrès, igual que van fer els partits unionistes.
Els que sí que hi van ser presents van ser el PNB, EH Bildu, EA, Podem, La République En Marche (de Macron), Les Républicains i el Parti Socialiste, entre d’altres, i també representats de la UGT-Euskadi, ELA o LAB. També va destacar la presència dels històrics líders abertzales Arnaldo Otegi i Rafa Díez, a més de l’exdirigent d’ETA Eugenio Etxebeste.
L’advocat sud-africà i cap del Grup Internacional de Contacte, Brian Currin, i Jean-René Etchegaray, alcalde de Baiona, amb Agus Hernán i Anais Funosas, del Fòrum Social Permanent i del moviment civil Bakea Bidea, respectivament, van fer d’amfitrions.
Minut de silenci
La trobada va arrancar passades les dotze del migdia i amb un minut de silenci en record de totes les víctimes del conflicte, la mateixa manera com va començar l’històric acte al Centre Henri Dunant de Ginebra, dijous, en el marc del qual es va donar a conèixer l’última declaració ETA, que confirmava el seu final. Després del minut de silenci, va prendre la paraula Brian Currin, que va destacar la unilateralitat del procés, que va néixer, va recordar, “del poble”. Per això és un dia, va dir, que pertany a tot el poble basc. “Som aquí per celebrar aquest dia, però també per recordar que és el dia del poble basc perquè no només va ser el responsable de la creació del Grup Internacional de Contacte, sinó també perquè aquest procés ha estat dirigit pel poble”. Currin va parlar sense embuts i va retreure al govern espanyol que no fos present ni a Kanbo ni a Ginebra.
“No conec cap altre procés de pau que s’hagi dirigit des de la base, en el qual el poble ha dirigit el procés quan els governs es van negar a participar-hi”, va proclamar el mediador sud-africà, que va voler deixar clar qu, tot i que ETA ha deixat d’existir, hi ha temes pendents de resoldre i queda feina per fer per a la reconciliació. També va parlar de reconciliació i de presos l’exdirigent del Sinn Féin Gerry Adams. “La reconciliació requereix que s’escolti totes les víctimes i deixar enrere el passat. Ara s’obren oportunitats per a tot el poble basc. Ens hem de centrar en un futur millor”. “La ràbia no és una bona política i la venjança no és una opció”, va sentenciar. Michel Camdessus, exdirector de l’FMI, va donar lectura a una declaració de l’ex-secretari general de l’ONU Kofi Annan, en què saluda “el final de l’últim conflicte armat a Europa” i advoca pel diàleg polític per construir una pau duradora i resoldre els conflictes; una aposta que va reiterar a Twitter, acompanyada de la imatge d’una banderola per la repatriació dels presos i una estelada.
Acabats els parlaments es va donar lectura pública a la declaració, amb la mirada posada en el futur. D’aquí l’elecció d’una jove de 21 anys de Gernika (Biscaia). El text recorda que queden temes pendents de resoldre, com ara els presos i les persones que són fora. “Fan falta esforços per arribar a una total normalització de la vida quotidiana i política a la regió.” “Construir una pau necessita diàleg polític entre tots els actors principals. Recórrer només a mesures de seguretat i presó és rarament eficaç”, avisa la declaració, que conclou: “La pau no és un joc de suma zero, sinó un tema de voluntat política, on les parts es posen d’acord per assolir els seus objectius de manera pacífica, a través de mitjans polítics i democràtics.”
A Kanbo es va escriure l’última pàgina d’ETA. Algunes veus van considerar l’acte sobrer, però l’escenificació és necessària i encara més quan el camí ha estat unilateral a diferència d’altres conflictes com ara a Irlanda o Colòmbia, on van col·laborar els governs.
En el cas basc no ha estat així, d’aquí la necessitat de Kanbo per donar aval a la decisió d’ETA de posar fi a la seva existència, un pas que va comunicar dijous. I ho va fer de manera que no n’hi hagués cap dubte. Amb un comunicat al qual posaven veu: Josu Urrutikoetxea i Marixol Iparragirre, empresonada a França, una elecció significativa, ja que implica que el col·lectiu de presos hi dona suport.
Clau també va ser l’elecció d’Urrutikoetxea, les empremtes del qual van aparèixer en un pis del carrer Mirlo de Madrid, que va llogar el comando que va matar Carrero Blanco. Aleshores Urrutixoetxea tenia 23 anys. Després aquell jove d’Ugao (Biscaia) i Argala van agafar la direcció de l’organització. Va ser detingut i empresonat. Un cop lliure va fer el pas a la política i va ser elegit diputat, el 1998. Tres anys més tard tornava a la clandestinitat i va participar en les converses de Suïssa del 2005, que no van fructificar. El camí cap a la pau va continuar i ahir va arribar a bon port a través de la societat civil.