ERC apressa per tancar el full de ruta de la investidura

ERC no vol esgotar el termini del 22 de maig i ahir al matí demanava a JxCat una reunió urgent “de treball” per tancar un full de ruta a seguir aquesta mateixa setmana a fi de poder afrontar i garantir una investidura “efectiva”, a tot estirar a principi de la setmana vinent. Una reunió que ja es produïa ahir mateix al vespre sense que en transcendís el contingut. “Hem d’asseure’ns a treballar per marcar conjuntament els pròxims passos dia a dia, en tots els escenaris”, reclamava ahir al migdia la portaveu, Marta Vilalta, després de la permanent del partit, que treballa amb la mateixa hipòtesi que ja van assenyalar els de Puigdemont: que com a molt tard dilluns 14 es convocarà un ple d’investidura i que, per tant, a final de la setmana vinent hi haurà un executiu constituït. De fet, el repartiment de carteres i el pla de govern ja estan pactats des del març, i en principi no hi faran més canvis tot i no tenir l’aval de la CUP. Això sí, falten detalls gens menors: qui serà el president, i com es votarà.

La petició de reunir-se, que ja s’havia traslladat en privat dissabte als dirigents de JxCat després de la seva trobada a Berlín, arriba després que el nom de Carles Puigdemont es posés de nou sobre la taula com a candidat, amb la idea d’explorar fins al final la finestra oberta amb la reforma aprovada divendres de la llei de la presidència, que faria possible una investidura a distància delegada; és a dir, amb la presentació del programa feta per algun altre diputat a l’hemicicle. El retorn momentani al pla A, en aquest sentit, no va sorprendre els republicans, que tanmateix constaten que la reforma de la llei no servirà ara per reinvestir el president legítim –el TC possiblement la suspengui avui mateix, a instàncies del govern espanyol–, si bé no descarten que pugui ser útil d’aquí a uns mesos, un cop l’alt tribunal s’hi hagi pronunciat en ferm i s’hagi reformat també el reglament del Parlament.

En tot cas, els contactes ja s’han intensificat i ahir al vespre, segons confirmava l’ACN, ja es produïa una primera reunió, que tindrà continuïtat en les properes hores, per pactar els passos a seguir entre JxCat i ERC, sense oblidar la CUP, tot i que ja no es compta aconseguir el seu vot favorable en cap investidura que no sigui la de Puigdemont. El full de ruta haurà de passar indefectiblement per l’elecció d’un pla D “provisional” de JxCat, però mentrestant la pilota és a la teulada d’ERC o, millor dit, a la del president del Parlament. I és que Roger Torrent és l’únic que té la facultat d’obrir una nova roda de contactes per nomenar presidenciable i convocar el ple d’investidura, però amb l’últim advertiment del TC sobre la taula no ho pot fer per proposar Puigdemont, com a mínim fins que no s’hagi publicat al DOGC la reforma de la llei de la presidència, cosa que depèn del govern estatal. Torrent i els republicans volen aclarir si el nom de Jordi Sànchez encara és sobre la taula, ja que és l’últim proposat formalment per JxCat i dissabte el seu portaveu no el va descartar encara del tot.

El discurs d’ERC insistia mentrestant ahir que és urgent “recuperar les institucions” per posar fi al 155. “Farem tot el possible per evitar eleccions, no són bones”, ratificava Vilalta, per a qui “fer govern és la millor manera de fer república.” La portaveu evitava respondre si presentaran el seu propi candidat “efectiu” si no ho fa JxCat, però sí que subratllava que tenen pressa perquè, com més s’acosti el 22 de maig, menys capacitat hi hauria de reacció davant d’eventualitats que no depenen dels grups i el Parlament, com ara una suspensió a càrrec del TC de la delegació de vot als dos diputats exiliats, com li ha demanat Cs. En aquest sentit, dimecres vinent, 16 de maig, la justícia belga s’ha de pronunciar sobre l’extradició de Toni Comín (i els altres consellers a Bèlgica) i, si li retornés la llibertat de moviments, paradoxalment posaria en dubte el principal argument pel qual la mesa li va concedir el vot delegat. Això facilitaria que el TC el suspengués i deixaria la majoria de JxCat i ERC sense un vot clau, a menys que el conseller renunciés a l’acta, fet al qual sempre s’ha negat fins ara.