Nou xoc amb l’Estat per la presa de possessió del càrrec de president
Torra vol un acte simbòlic i emprar la fórmula de “lleialtat al poble” que ja va pronunciar Puigdemont
La Moncloa, en canvi, opta per un acte “constitucional”
“Volem un tipus d’acte diferent, íntim, discret i molt senzill, amb gestos simbòlics que ens permetin demostrar la situació d’excepcionalitat i de tristesa que vivim.” Així es va referir el president investit, Quim Torra, al tipus de cerimònia amb què, potser avui mateix a la tarda, prendrà possessió del càrrec de president de la Generalitat. En el moment de tancar aquesta edició, encara no s’havia fet oficial la signatura del rei i, per tant, l’acte encara no estava fixat en l’agenda.
Tanmateix, l’excepcionalitat del moment en què viu la política catalana va tornar a fer-se evident ahir amb l’organització d’un acte que, d’acord amb el 155, és competència del govern de Rajoy. I en la memòria guarden la darrera presa de possessió en què el 130è president, Carles Puigdemont, va prometre el càrrec amb una fórmula inèdita fins llavors i que l’advocacia de l’Estat es va afanyar a estudiar per poder-la impugnar. No va prosperar. La raó; no hi ha cap llei catalana que obligui a fer una promesa de fidelitat a la Constitució Espanyola i, a més a més, el president com a diputat electe ja va fer aquest pas en recollir l’acta parlamentària.
Ara és precisament aquella fórmula amb què la llavors presidenta Carme Forcadell preguntava a Puigdemont si prometia “complir lleialment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat pel Parlament” la que també vol utilitzar Torra. De fet, els actes de presa de possessió, també els dels consellers, són protocol·laris i com a tal no estan regulats per cap llei. Fa dos anys, el 12 de gener del 2016, es va utilitzar l’enunciat amb què el president se sentís més còmode. Fins llavors s’havia fet servir un text fruit de la tradició amb referències al rei i a la Constitució. La fórmula escollida aquell gener va ser establerta pels serveis jurídics del Parlament i el govern, que hi van afegir una salvaguarda que feia referència a “complir lleialment les obligacions del càrrec”, una frase que inclou el que marca l’Estatut i també la Constitució sense dir-ho explícitament.
Aquell darrer acte només va estar presidit per la senyera, però la cerimònia que preveu el govern de Rajoy inclou la bandera espanyola, el retrat del rei i un exemplar de la Constitució. També hi ha el tema afegit del medalló amb què des de l’època de Tarradellas el president sortint ungeix l’entrant. En aquest cas, i en absència de Puigdemont i amb el 155 a la mà, hauria de ser Rajoy l’encarregat, una imatge que Torra ja va descartar que avui tingués lloc.
El medalló de Suárez a Tarradellas
L’any 1977, sense predecessor viu i per donar-li més relleu, l’aleshores president del govern espanyol, Adolfo Suárez, va ungir amb el medalló el retornat president Josep Tarradellas, que, conscient que calia reforçar la seva legitimitat, va lligar la presa de possessió amb les dels seus predecessors republicans amb el medalló. Jordi Pujol la va trencar quan no va voler fer el mateix amb Pasqual Maragall, ha estat l’única excepció del període. Avui, la segona.