l'ami replica la carta de Millo
“Gestionem els municipis des de la convivència”
L’Associació de Municipis per la Independència replica Millo, que va exigir als alcaldes espais públics “neutrals”
Barcelona i Tarragona defensen la llibertat d’expressió i no retiraran llaços
El món local ha rebut amb estupefacció i indignació la carta del delegat del govern espanyol, Enric Millo, en què instava els alcaldes a garantir la “neutralitat” als espais públics i no “permetre la seva ocupació amb símbols que pugui acabar malmetent-la” i provocant una ruptura entre els ciutadans. L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha etzibat que els alcaldes i alcaldesses ja saben gestionar els seus municipis basant-se sempre en la “convivència” i la “llibertat d’expressió”. Per tant, ni una lliçó de Millo. Però les crítiques cap al delegat no només han vingut des de les poblacions sobiranistes. L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), li ha recordat que es pensa “dedicar a retirar llacets ni altres coses”.
La missiva de Millo va arribar poques hores després de la irrupció d’un grup ultra a la platja de Canet per retirar de mala manera unes creus grogues, que va acabar amb tres ferits entre els membres dels CDR que les havies plantat. Una carta, doncs, que pretenia blanquejar aquest atac i focalitzar l’origen del conflicte en els símbols grocs i no en l’actuació dels ultres –una estratègia que han fet servir tots els sectors espanyols més conservadors en les últimes hores–. L’executiva de l’AMI es va reunir ahir a Riudoms i va censurar aquesta acció de Millo. El seu president, Josep Maria Cervera, va ressaltar que els municipis sempre han treballat per la convivència i també “respectant la llibertat d’expressió sense fomentar la confrontació enlloc”, i va retreure a Millo que es dediqui a provocar aquestes polèmiques i després no el trobin “on realment podria incidir”, en referència a problemàtiques estatals per resoldre com ara carreteres, l’aeroport o el servei de rodalies.
Carta magna
Per defensar la seva tesi, Millo s’emparava en l’article 103 de la Constitució, que propugna “el principi de neutralitat de totes les administracions públiques” i que, segons el delegat espanyol, s’ha de garantir especialment pel que fa a “banderes, pancartes i símbols de diferents ideologies” als espais de titularitat municipal. En aquest sentit, Cervera va puntualitzar que també s’ha de tenir en compte l’aplicació del 155, ja que aquest limita la Generalitat, però no les administracions locals.
Aquesta ofensiva de Millo, segons l’AMI, demostra un cop més que el municipalisme és un “objectiu” perseguit per l’Estat, que pretén arribar a les eleccions del maig vinent “amb la primera línia del sobiranisme municipalista inhabilitat”. És per aquest motiu que l’associació blindarà els seus electes. “És una prioritat”, defensa Cervera, que denuncia que l’entitat acumula, des de la seva constitució, ara fa set anys, fins a 400 causes. “L’AMI i els ajuntaments adherits patim un embat jurídic”, conclou.
Al marge de l’AMI, diferents alcaldes independentistes han mostrat el rebuig als plantejaments de Millo. Per exemple, el batlle de Sort, Raimon Monterde (Fem Municipi), ha assegurat que la carta no té cap mena de “credibilitat” i ha lamentat que aquest hagi estat l’únic contacte del delegat del govern espanyol amb el territori. Per mostrar el seu rebuig, ha penjat la carta de Millo a Twitter amb un llaç groc pintat a sobre. Per la seva part, l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP), ha contestat al delegat per carta assegurant que qui trenca la convivència no són els símbols grocs, com diu Millo, sinó “l’actuació de l’Estat” i la “violència extrema contra la població civil de Catalunya” durant l’1 d’octubre. A la missiva, Cornellà hi ha adjuntat un pin d’un llaç groc per a Millo per recordar-li que hi ha presos polítics i exiliats.
L’alcalde de Cervera, Ramon Royes, del PDeCAT, també ha destacat que continuarà donant suport a aquests símbols perquè són una “expressió lliure, democràtica i absolutament pacífica dels ciutadans’’ i hi ha afegit que actuaran “contra els que de manera violenta no la respectin”.
No independentistes
Però no només els ajuntaments independentistes s’han rebel·lat contra Millo. El tarragoní Ballesteros ha apostat obertament per la llibertat d’expressió. “El millor que es pot fer és no generar problemes on no n’hi ha”, ha indicat. Un Ballesteros que fa poc també es va desmarcar de les crítiques del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, al president Quim Torra, a qui va acusar de “racista”.
El primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello (Bcomú), també ha defensat la “llibertat d’expressió” i no retirarà el llaç groc a la façana del consistori, perquè hi ha un acord del ple sobre la reivindicació de la “llibertat de les persones que estan empresonades” i per això es va penjar.