La moció de censura

La moció de censura de Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy ha traslladat tots els ulls de la política i els partits al Congrés dels Diputats. Després de mesos en què el focus d’atenció ha estat al Parlament de Catalunya, ara l’atracció és a Madrid. Un debat de moció de censura que, igual que l’anterior que va presentar Pedro Sánchez, tindrà molt soroll i poca efectivitat.

A partir de tot allò que es va escoltar ahir, és previsible que tot continuï igual. Mariano Rajoy continuarà al govern de l’Estat amb la motxilla del cas Gürtel. Ara bé, res no serà igual. En cas que la moció no prosperi, el PSOE haurà de fer un replantejament de futur i considerar Pedro Sánchez amortitzat i agrair-li els serveis prestats perquè ara mateix el principal partit de l’oposició no podia fer res mes que presentar una alternativa de govern, malgrat no tenir prou suport ni dels partits bascos –el PNB és probable que s’abstingui– ni del PDeCAT i ERC, en relació amb els quals Sánchez ha deixat molt clar que no negociarà l’alliberament dels polítics catalans a canvi d’obtenir el seu suport, ara mateix la màxima aspiració catalana.

Ni Pedro Sánchez ni Mariano Rajoy podran sortir satisfets de la moció de censura de dijous i divendres. Després del debat, ni el PSOE ni el PP aconseguiran més adeptes. No en sortiran reforçats. En pot sortir beneficiat Ciutadans. No és bona la sensació existent sota la frase feta en la política espanyola de: “Te quito a ti para poneme yo”, una sensació que, quan es fa massa visible, no dona bon resultat. Els dos partits majoritaris descarten eleccions immediates. Les enquestes no els són favorables, ni a l’un ni a l’altre per convocar eleccions. En tot cas, el rebombori de la moció desacreditarà la política espanyola fins al punt que Rajoy es veurà obligat avançar eleccions malgrat l’atapeït calendari electoral dels pròxims mesos –municipals, autonòmiques i europees.

Ara el focus és a Madrid. Bon moment per endreçar la política catalana sense fer gaire soroll...