La suspensió de funcions de Rull, Turull, Romeva, Sànchez i Junqueras pot trigar algunes setmanes
El termini per presentar els recursos a la sala d’apel·lacions del Suprem encara continua obert
El Tribunal Suprem té a les seves mans suspendre de funcions públiques els diputats empresonats abans que siguin jutjats. La decisió podria arribar d’aquí algunes setmanes, quan la sala d’apel·lacions confirmi els processaments. De moment, però, encara està obert el termini per presentar recursos a les interlocutòries de processament dictades pel jutge Pablo Llarena el 23 de març. La llei preveu que, en casos concrets, càrrecs públics puguin quedar suspesos abans de ser jutjats. Cal complir alguns requisits: que la interlocutòria de processament sigui ferma, que estiguin processats per rebel·lió i amb la presó preventiva decretada. Per tant, els diputats Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras poden quedar fora del Parlament en poques setmanes. Això obligaria els partits a fer córrer la llista i deixar fora del panorama polítics els líders més destacats del procés. Caldrà veure si la interpretació de la llei que faci el Suprem en el cas dels diputats a l’estranger que també estan processats per rebel·lió, Carles Puigdemont i Antoni Comín.
En poques setmanes, els diputats independentistes empresonats poden quedar apartats de la política per decisió del Tribunal Suprem, tot i no haver-se assegut encara al banc dels acusats. Un article de de la Llei d’Enjudiciament criminal (el 384 bis) recull que els processats per rebel·lió, amb interlocutòria ferma i amb la presó provisional decretada quedaran “automàticament suspesos” de l’exercici de les seves funcions públiques mentre duri la situació de presó. Això suposa, doncs, inhabilitacions de funcions abans de la celebració del judici.
Segons els preceptes d’aquest article poden quedar fora del Parlament els diputats empresonats Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras, que fins ara han pogut delegar el seu vot. Això obligarà els partits independentistes a fer córrer les llistes i reemplaçar els seus escons.
De moment, però, el termini per presentar recursos d’apel·lació encara està obert, segons confirmen fonts del Tribunal Suprem. El passat 9 de maig, el jutge instructor, Pablo Llarena, ja va rebutjar els recursos de reforma (és a dir, davant el mateix jutge que els ha processat) de Puigdemont i 22 investigats més. Des de llavors, les defenses d’alguns d’ells ja han presentat recurs davant la sala. Un cop s’acabi el termini, caldrà que els tres magistrats que la conformen assenyalin una data per deliberar i estudiar els recursos. Posteriorment, encara hauran d’escriure les resolucions i notificar-les.
Efectes polítics de la decisió
El president del Govern, Quim Torra, havia escollit entre els seus consellers alguns diputats en presó preventiva i també a l’estranger: Josep Rull, Jordi Turull, Toni Comín i Lluís Puig (l’únic que no és diputat). Fins aquest dimarts, la suspensió de funcions per part del Suprem podia suposar un entrebanc definitiu en l’intent de Torra de restituir-los en el càrrec. Fins al moment, els consellers no havien pogut prendre possessió del càrrec perquè l’Estat, sota el paraigua del 155, no ha publicat els seus nomenaments al DOGC i, per tant, no podien prendre possessió del càrrec.
Tanmateix, la situació ha canviat amb la publicació, dimarts al vespre, d’un nou decret de Torra on canvia la composició del Govern i deixa de banda Rull, Turull, Comín i Puig per superar el bloqueig del govern espanyol als seus nomenaments. En el seu lloc, ha designat Laura Borràs, Damià Calvet, Àngels Chacón i Alba Vergés, que no tenen cap impediment judicial per poder prendre possessió del càrrec.
Pendents de la interpretació dels diputats a l’estranger
Caldrà veure quina interpretació fa el Suprem en el cas de Carles Puigdemont i Antoni Comín, que també estan processats per rebel·lió però que no estan en presó preventiva. Algunes fonts jurídiques apunten que amb una ordre de detenció ja s’inclou l’entrega a Espanya i l’ingrés a presó i que, per tant, es pot interpretar que la presó provisional ja està decretada. Per tant, quan les interlocutòries de processament siguin fermes, el Suprem haurà d’aclarir si Puigdemont i Comín (que ha renunciat a la delegació del vot) continuen conservant l’acta de diputat.
En el cas de Comín, a més, el cas encara és més complex perquè actualment no pesa sobre ell cap ordre europea de detenció després que la justícia belga rebutgés fa dues setmanes la seva extradició. De moment, el jutge Llarena no ha reactivat el procediment de l’euroordre per reclamar l’entrega a Espanya de Comín, Puig i Serret. En el cas de Puig, no és diputat del Parlament de Catalunya i, a més, està processat només per desobediència i malversació.
