“Reobrir l’escola del poble seria un èxit”

Mai no m’havia plantejat ocupar l’alcaldia, però sempre m’ha agradat estar a prop dels veïns i col·laborar amb les activitats que s’organitzen al poble. I en un moment donat vaig pensar que podia ser jo el que podia oferir aquesta vocació de servei que necessiten sobretot els pobles petits.

Econòmicament, l’Ajuntament estava al corrent. Però de seguida ens vam adonar que es feia el que s’havia fet sempre. Nosaltres des del primer dia vam voler-li donar un punt de dinamisme i vam buscar la implicació de tothom. Creiem que el treball en equip és imprescindible.

El principal objectiu va ser que no podíem parar de treballar cada dia, que havíem de fer tot el que calgués per intentar revalorar el poble, de manera que tots els veïns s’hi poguessin sentir identificats.

En l’àmbit d’inversions hem fet diversos arranjaments de carrers. Des de fa poc tenim un nou magatzem municipal. I hem instal·lat un sistema de supervisió i control de l’abastament de la xarxa d’aigua per garantir una aigua de qualitat.

Doncs sí, malauradament la població és la que tenim. Justament quan nosaltres vam entrar al consistori, l’escola va haver de tancar perquè no hi havia prou nens per mantenir-la oberta. En aquest sentit, el repte principal és donar facilitats a tots aquells que mostrin interès per venir a viure a la Vajol, ja sigui simplificant la llicència per poder construir com en l’ocupació de les cases que actualment són buides facilitant el lloguer per part dels propietaris.

Per poder-la obrir caldria un mínim de cinc nens en edat d’estar escolaritzats. Reobrir l’escola seria un èxit, perquè donaria vida al poble. I a més les famílies no haurien de sortir-ne per portar els nens a escoles de municipis veïns.

La veritat és que en aquest sentit sempre s’ha estat treballant per poder atreure l’atenció de tots aquells que mostren interès a venir a la Vajol a fer-hi una visita. Tenim traçats per fer a peu que mostren part de la història del municipi, com ara el camí d’exili. I ara estem treballant molt en la petita joia del poble que és la mina Canta o mina d’en Negrín. També estem fent tràmits per declarar-la bé cultural d’interès local (BCIL). I recentment, la Diputació de Girona ens ha atorgat una subvenció de 16.000 euros per a la conservació i restauració de monuments.

Sí que m’hi tornaré a presentar. M’agradaria poder dur a terme totes aquelles coses que en quatre anys no hi ha temps material d’executar, com ara la modernització del sistema de depuració de les aigües grises i l’eficiència energètica de l’enllumenat públic.