Tot més obert pel final de l’etapa Corominas

Qüestió de model

En espera que els partits que concorreran en les pròximes eleccions municipals defineixin els respectius programes, es pot afirmar que hi haurà una doble confrontació de models. Per una banda –la més evident–, hi haurà l’enfrontament entre els favorables a la implantació de la República catalana i els que s’hi oposen. El PDeCAT, ERC i la CUP s’arrengleren en el primer bàndol, amb els matisos de cada partit, i al cantó contrari hi haurà el PSC i potser els partits ara sense representació: PxC i el PP. Mantenint equidistància entre els uns i els altres, és previsible que hi trobem Olot en Comú.

L’altra confrontació de models es produirà en l’àmbit de les polítiques municipals. Aquí hi haurà el bloc dels partits que centren totes les iniciatives en l’àmbit de la promoció econòmica i que, per tant, apostaran per mimar el sector industrial, el de més pes en el PIB olotí, perquè generi ocupació. En aquest cas, aprofundir en la línia iniciada ara per reclamar una ocupació amb sous dignes i apostar per la formació de treballadors qualificats serà un dels cavalls de batalla importants. El president del Cercle Euram Garrotxa, Óscar Rodríguez, recorda que el futur govern d’Olot haurà de dedicar esforços a promoure una formació de grau mitjà més adaptada a les necessitats de les empreses. Afirma que cal apostar decididament per les infraestructures TIC, perquè la indústria garrotxina, que està molt tecnificada, pugui afrontar amb garanties l’era 4.0. Així mateix, assenyala que la construcció de manera immediata de la variant nord d’Olot desdoblada és clau per afrontar els cicles d’expansió econòmica. La variant, doncs, tornarà a ser, després de més de 30 anys, un dels punts que figuraran en la majoria dels programes electorals. El nou govern d’Olot haurà de picar pedra a Madrid perquè el govern espanyol desencalli definitivament el tram que li correspon projectar i executar.

La millora urbanística del sector del Carme serà un altre dels grans reptes del futur govern olotí. És l’últim gran espai que quedarà per rehabilitar i dinamitzar el centre i, per tant, una bona oportunitat per donar l’empenta definitiva a la regeneració en tots els àmbits del nucli antic, llargament reivindicada per Olot en Comú i la CUP. El pla integral d’actuació municipal, redactat amb una àmplia participació, ha de ser clau per resoldre problemes endèmics, sobretot els relacionats amb l’habitatge –l’aspecte en què la CUP ha estat més bel·ligerant, i presumiblement ho continuarà sent.

On hi haurà més divergències és en la qüestió dels usos del sector de l’antic hospital Sant Jaume que queda per ocupar. Tots els grups coincidiran que s’ha de reactivar al més aviat possible, però no en el contingut. Continuarà, doncs, el debat sobre si s’hi han de concentrar els serveis municipals ara dispersos (CUP), allotjaments per a estudiants (PSC), espais per a les entitats (ERC), si s’hi ha de consolidar l’ampliació del geriàtric (PDeCAT), etc. És una peça clau per la seva ubicació, a l’entorn del nucli antic. I, més enllà dels aspectes més generals, un altre punt de controvèrsia serà l’aprofundiment en els models de participació ciutadana iniciats durant aquest mandat amb les consultes sobre el correbou, la variant i el nou Firal i els pressupostos participatius. La CUP, per exemple, vol treballar per aconseguir una participació més ambiciosa, com diu Massanella.

En el capítol d’atenció a les persones, hi entraran en joc un ampli ventall de qüestions: l’habitatge, les polítiques contra la pobresa i l’exclusió social, la formació dels joves en risc d’exclusió, l’oci nocturn, la potenciació de la cultura, una nova piscina coberta i pública, etc. I, segurament, tindrà molta rellevància el model energètic que defensi cadascuna de les formacions, atenent l’aposta decidida que s’ha fet per les renovables.