Llarena, citat a Bèlgica
Els membres del govern a l’exili demanden el jutge del Suprem per haver violat la seva “presumpció d’innocència”
El magistrat rebrà una “citació judicial” per presentar-se als tribunals belgues el 4 de setembre, segons la defensa
Reclamen una compensació simbòlica d’1 euro per dany moral
Els cinc membres del govern català a l’exili belga engeguen una jugada d’escacs judicial per neutralitzar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena en la causa contra els líders independentistes. Aprofitant la seva residència a Bèlgica, els membres de l’executiu de Carles Puigdemont van presentar ahir una demanda civil contra Llarena a la justícia d’aquest país que automàticament requerirà la seva citació judicial. El moviment podria aplanar el camí per a la recusació del jutge al Suprem, una acció també anunciada ahir pels polítics catalans. Així, el magistrat espanyol rebrà una citació d’un tribunal belga per al 4 de setembre, segons va informar ahir la defensa de Puigdemont i els consellers destituïts pel 155 Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí.
Acompanyats pels seus advocats, tots cinc va presentar ahir a Brussel·les –Puigdemont i Ponsatí, per videoconferència– la demanda interposada en la jurisdicció civil belga on acusen Llarena de ser un jutge “parcial”, de negar-los el seu dret a un “judici just” i a la “presumpció d’innocència”. La idea és girar la truita i portar al jutge espanyol que els vol extradir a l’Estat espanyol a Bèlgica perquè doni explicacions davant la justícia europea. Segons va indicar l’advocat belga Christophe Marchand, Llarena rebrà una citació per presentar-se el primer dimarts de setembre als jutjats de primera instància civil de Brussel·les, tot i que podrà enviar un representant legal si no vol comparèixer en persona. La defensa no creu que el magistrat hagi rebut encara la citació, ja que la demanda es va cursar ahir mateix i els documents s’han d’enviar per correu certificat.
Compensació moral
Segons Marchand, els polítics catalans estan reclamant “una compensació simbòlica d’un euro per dany moral” contra Llarena. En concret, al·leguen que el jutge va fer “declaracions” fora dels tribunals en les quals expressava un “prejudici” amb relació a la seva presumpció d’innocència. Puigdemont va posar com a exemple ahir uns comentaris de Llarena en una conferència a Oviedo el 20 de febrer passat en què afirmava que els polítics independentistes empresonats de manera preventiva no eren “presos polítics”. De fet, segons els advocats aquestes són algunes de les diverses afirmacions del jutge que s’han inclòs en la demanda.
Com ja és habitual en aquesta saga judicial a escala europea, l’advocat dels exiliats, Gonzalo Boye, va anticipar amb una piulada matinera que s’acostaven “núvols a Madrid”. I és que, efectivament, la demanda a Bèlgica formava part d’un moviment d’escacs que té com a objectiu intentar parar els peus al magistrat al mateix Estat espanyol. Juntament amb aquest litigi civil a l’estranger, el president i els consellers destituïts van presentar ahir al Tribunal Suprem una petició de recusació contra Llarena perquè té una causa oberta contra una de les parts del procés judicial contra els líders independentistes. És a dir, la demanda al tribunal belga.
Segons va explicar ahir Toni Comín, “la llei orgànica del poder judicial diu de manera inequívoca que és causa de recusació d’un jutge el fet que tingui un judici pendent amb alguna de les parts de la causa que està instruint”. En aquest cas, justament ara Llarena té una causa oberta a Bèlgica a petició de Carles Puigdemont i la resta d’exconsellers a l’exili. “No estem perseguits per la justícia, sinó per la ideologia d’un jutge”, va denunciar Puigdemont, intervenint per videoconferència des de Berlín.
Per tal de poder obrir aquesta causa a la jurisdicció belga, la defensa argumenta que aquest magistrat els ha provocat “un dany” mentre estaven a Bèlgica per “haver violat la seva presumpció d’innocència”. Comín va justificar que és on estan vivint i on han estat “víctimes d’aquest dany”.
Traspàs de carteres
Els exconsellers exiliats a Brussel·les tenien ahir una altra cita a banda dels compromisos judicials. Just després de la roda de premsa, Comín, Serret i Puig ràpidament van marxar a la delegació de la Generalitat davant la Unió Europea per fer el traspàs de carteres amb els seus successors en el govern nomenat per Quim Torra. En un acte conjunt, Laura Borràs, Alba Vergés i Teresa Jordà van transmetre’ls “l’honor” d’agafar-ne el relleu i els van prometre que “la seva veu no s’apagarà”.
Tanmateix, les noves conselleres van posar èmfasi en la “necessitat” que Catalunya disposés d’un govern després de mesos d’intervenció a causa del 155. “Fer govern també és una forma de defensar-nos”, va dir Borràs, que, això sí, va concloure que tot sobrarà” de l’acció de govern si no és possible fer “tornar a casa” els seus predecessors.
Per la seva banda, Comín va negar pressions per renunciar al càrrec assegurant que “ningú” els ha obligat a “fer un pas al costat” i que han pres la decisió de no continuar batallant judicialment per la seva designació com a nous consellers del president Quim Torra per evitar que s’allargués “moltes setmanes i molts mesos la posada en marxa del govern”.
Amb tot, aquest va ser el primer acte polític a la seu de Generalitat a Brussel·les des de fa més de set mesos per la intervenció del govern espanyol. “És un plaer poder tornar a la delegació del govern de la Generalitat de Catalunya sense que acomiadin ningú”, va dir Puig, que va avisar que tenen “coneixement i constància” de la situació que han viscut els treballadors sota el control de Madrid.
El Parlament també enllesteix una denúncia penal
La cambra catalana també forma part de l’ofensiva contra el magistrat Pablo Llarena. De fet, d’acord amb un acord de la mesa del Parlament del 13 d’abril, els serveis jurídics d’aquesta institució estan preparant el contingut d’una denúncia penal contra el magistrat que es podria donar a conèixer la setmana que ve, segons fonts de la mesa. A més a més, aquesta acció penal es podria adreçar a la resta de membres de la sala penal del Tribunal Suprem que han donat suport a totes les decisions de Llarena. L’acord de la mesa es va produir gràcies als vots de JxCat i ERC mentre que Ciutadans i el PSC hi van votar en contra. L’acord va ser polèmic perquè llavors els lletrats representats en aquest òrgan dubtaven de la viabilitat de la mesura.