Política

opinió

Sílvia Paneque i Sureda

La distensió i la reconciliació

La moció de censura a Mariano Rajoy ha estat l’últim capítol d’una crisi greu. La crisi econòmica que començà el 2008 va esdevenir, amb els anys, una crisi social i política esmolada per les dificultats de moltes famílies a causa de l’atur i el descobriment de la corrupció sistèmica del partit que governava Espanya.

Mentrestant, a Catalunya el nacionalisme es va saber nodrir d’aquestes raons en contra d’Espanya i va plantejar un projecte polític, amb el suport de gairebé la meitat del país, que ha desembocat en una gravíssima crisi institucional amb perjudicis gravíssims per a l’autogovern, les institucions i la legalitat catalana.

Davant d’aquests dos problemes estructurals, un econòmic i social i l’altre nacional, el govern del Partit Popular no ha sabut ni admetre responsabilitats per oferir un missatge clar a la ciutadania de rebuig contra la corrupció; i tampoc no ha estat capaç de plantejar un camí de solucions per a les relacions amb Catalunya.

El desenllaç ha estat la investidura d’un nou govern socialista per mitjà de la primera moció de censura aprovada a Espanya. El repte és majúscul perquè el president, Pedro Sánchez, haurà d’afrontar les transformacions estructurals necessàries per reparar les esquerdes obertes, d’una banda, per la crisi social i, de l’altra, per la crisi nacional en una situació gens fàcil al Congrés i al Senat.

La responsabilitat per part de tothom en aquestes circumstàncies, per tant, serà una qüestió clau si el que es vol és tornar a una situació en què la ciutadania pugui viure amb el màxim de qualitat possible. És urgent establir nous mecanismes per evitar la corrupció i emprendre accions per a la redistribució del capital, l’equilibri social i la igualtat d’oportunitats.

Esdevé necessari, alhora, trobar vies per distendre la relació entre Catalunya i Espanya. La reducció de la tensió entre els governs de la Generalitat i La Moncloa és clau per retrobar la concòrdia entre els catalans i catalanes. La diversitat i la seva inclusió en un espai públic de tots i totes és el fonament més profund que ha de preservar la política a Catalunya.

La reconciliació no imposa ni voler ser perdonat, ni voler demanar perdó, ni encara menys clamar contra el perdó; ni tampoc implementar cap càstig a ningú. La reconciliació obvia la culpa i, encara que es pot assumir la responsabilitat dels errors, no admet que cap grup sigui malvat. La reconciliació és acceptar la realitat i, havent-ho fet, bastir nous consensos forts i estables.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
guerra a europa

Els EUA descarten permetre a Kíiv l’ús d’armes de llarg abast contra Rússia

barcelona
Pròxim Orient

L’exèrcit israelià mata una activista nord-americana a Cisjordània

Barcelona

Xavier Guitart ja és el nou delegat del govern a Girona

girona
Política

Mor Francesc Malagrida, batlle històric de Sant Aniol de Finestres

guerra a europa

Zelenski reclama als aliats “més armes” per frenar Rússia i acabar la guerra a la tardor

barcelona
judicial

L’Audiència Nacional no amnistia els CDR de Judes i va al TJUE

barcelona
Política

Els barons del PP renuncien a negociar de forma bilateral el finançament singular

barcelona
política

Junts i la CUP demanen la compareixença de Parlon pel dispositiu per detenir Puigdemont

barcelona
estat espanyol

L'exèrcit israelià es retira de Jenín després de deu dies d’incursió

barcelona