“El futur és la unió entre municipis”

El poble està i vol estar tranquil. La gent no viu del turisme, així que no li importa, i es busca qualitat de vida. Per això molts joves acaben venint a viure aquí.

Tenim la gran sort de tenir la base assegurada i ens està venint gent de fora a viure aquí. Això sí, de manera controlada, perquè no es poden construir urbanitzacions.

La relació amb el ciutadà és més intensa i qualsevol cosa es magnifica. S’hauria de trencar el tòpic que als ajuntaments petits hi ha poca feina: n’hi ha tanta com es vulgui generar. A Palau de Santa Eulàlia tenim la sort que hi ha una sinergia molt positiva i l’Ajuntament té l’obligació de provocar-la.

És diferent. Continuem treballant igual que quan n’hi havia, discrepant i consensuant de la mateixa manera entre nosaltres.

No se’n fa. Com a molt el que s’ha fet és un debat entre partits o una exposició pública del projecte. Aquí es vota la persona, no el grup. De tota manera, no crec que em torni a presentar, penso que hi ha d’haver un canvi cada 8 o 12 anys.

Poc o molt, tot afecta. Nosaltres hem fet dos canvis de nom: vam rebatejar la plaça de la Constitució com a plaça de la República i la de davant de l’ajuntament ara es diu plaça 1 d’octubre de 2017. No ens hem amagat mai del fet que volem una república i apostem fortament tant a títol individual com col·lectiu. Dit això, nosaltres estem per la política municipal.

Un d’aquests és soterrar les línies elèctriques. A mesura que es vagin fent obres ho farem. També volem ser autosuficients en matèria de residus perquè els pobles hauríem de tendir a l’autosuficiència, tot i que les lleis no hi ajuden. Si tot va bé, després de l’estiu ja tindrem un compostador comunitari mecanitzat.

La unió de municipis petits i la mancomunitat de serveis és el futur. Sense perdre la singularitat. El nostre municipi i els veïns portem una bona dinàmica. El que passa és que als ajuntaments petits els personalismes són molt potents, i hi ha d’haver gent adequada en el moment adequat.

Anant sols no hi havia manera. De fet, un altre exemple és la problemàtica dels purins. Des del poble es va muntar una plataforma que va traspassar els límits administratius locals. El problema dels purins és molt greu. L’Alt Empordà té més de quaranta municipis vulnerats. A Palau de Santa Eulàlia ara tenim dos pous, i el vell té un alt nivell de nitrats. Si es contamina el nou, el poble es queda sense aigua. Els ajuntaments petits estem a la defensiva perquè sabem que l’administració no té recursos per controlar els plans d’ejecció de les granges.

Tenim pràcticament el riu envoltat. Quan hi ha època de collita comencen a aparèixer cotxes estranys. Fins ara no hem tingut cap conflicte seriós, però és un tema preocupant. Com a Ajuntament hi podem fer poca cosa, només avisar els Mossos.