“Volem fer habitatges a l’escola i la rectoria”

El gran drama dels pobles petits és que ens estem morint, perquè tota la gent jove marxa. Al Ripollès, tenim un percentatge molt alt de població jubilada. Quins llocs de treball es creen? Crear indústries aquí és molt complicat.

Hi ha moltes segones residències que es fan servir poc. Si vas de Manlleu a Ribes, entre setmana no hi trobes ningú. Hi ha la punta de l’agost, el Nadal, algun pont..., però això no ajuda a crear llocs de treball sòlids. Dels 167 habitants censats al poble, només una cinquantena hi dormen cada nit. Sabem que hi ha gent que vol venir a viure al poble, però costa.

Perquè no hi ha habitatges de lloguer i pels de compra es demanen bogeries. Tenim problemes per mantenir el transport escolar, perquè hi ha tot just quatre nens. Sabem que tres parelles voldrien venir a viure i, entre totes, sumen set nens. Són gent que treballen a prop, per exemple al cremallera de Núria.

Volem convertir l’antiga escola en habitatge i estem negociant amb el bisbat d’Urgell perquè ens cedeixi l’antiga rectoria, on hi hauria espai per a dues famílies. Però com ja va dir Cervantes al Quixot, “con la iglesia hemos topado”. De fet, només amb una família ja salvaríem el transport escolar al poble. Però no és just que s’estableixin uns mínims d’usuaris per oferir aquest servei.

Ho hem fet sempre perquè tenim molt clar que estem al servei de la gent i que l’hem de consultar. Com que som pocs, és més fàcil fer-ho.

Tenim previst fer una plaça al barri del Baell. Però, ara, als ajuntaments ens han despullat del tot i tenim uns controls tremends. Això, per una part, ja està bé, perquè la llibertat que havien arribat a tenir els alcaldes potser era excessiva, però sempre es peca, per excés o per defecte. Caldria trobar un punt mig.

Sí, a mi em va tocar el rebre, amb amenaces incloses. A la senyora Llanos de Luna, tan apreciada a Catalunya, li vaig enviar una carta perquè vingués a la festa del poble per posar la bandera espanyola a la façana del consistori, i no em va ni contestar. Però jo no tinc vocació de màrtir, així que, amb tota la ràbia del món, vam penjar el drap. Ara veurem què faran amb els més de 700 alcaldes que estem imputats per donar suport a l’1-O. Jo només sé que els veïns volien votar i ho van fer tots, el 100%. Això és delicte?

Sí, ha estat una de les coses bones que ens han passat. Tota la vida que parlàvem del castell, però ningú no sabia on era, fins que en va trobar les restes l’arqueòleg Albert Pratdesaba. Encara s’hi han de fer excavacions i després ja veurem si val la pena rehabilitar el que en queda.

Sí, Campelles Emociona, que es fa a l’agost des de fa cinc anys, gràcies a la benevolència dels artistes que hi participen, començant per Jordi Coromina, que viu al poble i és un dels seus impulsors. Arribem a omplir una sala per a 140 persones.

Sí, perquè vaig dir que estaria a l’alcaldia vuit anys i prou, però no veig ningú disposat a agafar el relleu. Si aparegués algú amb ganes de fer-ho, jo em retiraria.