Calen més sentències exemplars

La corrupció podreix la confiança dels ciutadans. Un malestar que s’incrementa aquests dies en què moltes persones es veuen obligades a ajustar les seves declaracions de renda. La sentència del Tribunal Suprem contra el cunyat del rei pot fer revifar una mica els ànims a l’hora de creure que la llei és igual per a tothom. Malgrat que la desconfiança és tan elevada que els rumors estesos sobre la poca permanència de l’exduc de Palma a la presó fan tornar a pensar que no hi ha un pam de net i que tot plegat és un teatre vergonyós.

Fa alguns mesos era difícil de creure que veuríem Iñaki Urdangarin a la presó. La seva actuació era més que criticable, sobretot perquè no va saber estar a l’altura de les seves circumstancies, no va saber tenir un comportament exemplar. Feia anys que s’explicaven en els llocs on es fa safareig de Madrid i en els de Barcelona fets disfressats d’anècdotes sobre els privilegis dels reis i de la seva família, fins al punt que la Casa Reial va voler deixar clar que la família reial estava composta pel rei, la reina i les dues infantes. Els altres són familiars del rei, que no és la mateixa cosa. La sentència contra Urdangarin és una fita molt important en la història d’Espanya. Era difícil, tot i la suavitat de la sentència, que el Tribunal Suprem condemnés a cinc anys i deus mesos de presó (per malversació de cabals públics i frau a l’administració) un familiar tan directe del rei, que entrava i sortia dels despatxos oficials fent el que volia.

Estan a punt de caure noves sentències d’afers de corrupció. S’esperen, tot i que no se sap si seran exemplars, els papers de Bárcenas i l’afer Lezo, que afecta el Partit Popular, els ERO d’Andalusia, que afecten el PSOE –Chaves i Griñan– i d’altres.