“Quan vaig començar el poble estava molt trencat”

Tenia la intenció de retirar-me fa quatre anys però la gent em va demanar que em quedés. Ara, però, ha arribat el moment de dir que ja n’hi ha prou. No perquè estigui cansat sinó perquè ja són molts anys, i has de fer un pas al costat.

Hi ha gent molt vàlida per continuar aquesta tasca. Nosaltres presentarem com a cap de llista una noia que és tècnica municipal, que té experiència a l’Ajuntament i que està molt capacitada. Primer haurà de superar les primàries locals de JxCat, que se celebraran de manera gairebé immediata i, si li donen la confiança, la Maria Vidal encapçalarà la nostra llista. Es presentarà com a independent i tindrà gairebé un any per preparar-se.

Crec que les llistes úniques no són bones. És millor que la gent pugui escollir entre diferents alternatives. Calculo, però, que en les eleccions de l’any vinent es presentaran diverses alternatives.

Hem treballat en diferents línies. Sobretot el tema de promoció turística i la recuperació del valors històrics, culturals i naturals del municipi. A Sant Joan tenim un recorregut turístic molt potent que comença a la casa Juvinyà, una de les obres del romànic civil més destacades, continua pel pont medieval cap a la zona del Molí Fondo, un espai on coincideixen tres colades de lava i es pot contemplar l’únic blister volcànic de l’Europa continental, una deformació en forma de bombolles en un túnel per on circulava la lava ara ja fa 150.000 anys. La van trobar per casualitat, després de netejar la zona. A més, hi ha el salt natural d’aigua més alt del Fluvià. La ruta acabaria al monestir, la joia de la corona del romànic a la comarca. A tot això cal afegir-hi l’arquitectura i la història industrial. Sant Joan va néixer arran de riu, però durant molts anys se li ha donat l’esquena. Ara ho hem de recuperar. Tampoc oblidem la indústria actual.

Treballem a poc a poc. De moment hem millorat els accessos, s’han fet aparcaments i sobretot hem fet molta promoció, allò que se’n diu fer bullir l’olla. Els resultats salten a la vista, ja que el nombre de visitants no para de créixer cada any.

És qüestió de la gent de Sant Joan saber-ho aprofitar. No és la feina de l’Ajuntament. Nosaltres ja hem posat les bases per portar molts visitant de tot tipus a Sant Joan, i no tan sols de cap de setmana. Si la gent ve aquí i llavors ha d’anar a dinar a la Vall de Bianya, això ja no és problema nostre.

Estem a punt d’escripturar la compra de l’antiga fàbrica de Can Lics i dels terrenys que l’envolten. Era un tema que a mi personalment em feia molta il·lusió, ja que no tan sols representa recuperar part del patrimoni, sinó que ens facilitarà moltíssim el desenvolupament del pla parcial del nucli antic. En aquesta zona hi ha d’anar un pont, i com que els terrenys ja seran de l’Ajuntament, tot serà més fàcil.

De moment, comprar, i els que vinguin a darrere hauran de desenvolupar el projectes i decidir què hi volen fer. S’hi poden fer habitatges en alguns terrenys i la fàbrica es pot recupera per a diferents usos. No hi ha projecte, només hi ha el pla especial del nucli antic, que marca les directrius.

Està vivint un bon moment, amb xifres de creixement per sobre la mitjana i un dels aturs més baixos del país. Ahir vam presentar l’estudi econòmic i social i les dades són molt positives. En el capítol negatiu hi tenim la fugida de talent, joves molt ben preparats que no troben feina aquí, i alguna infraestructura pendent, com la variant de les Preses i Olot, que crec que ja està força ben encarrilada, igual que el tema de la fibra òptica, que ho hem hagut de solucionar des d’aquí.

Hi estic des del començament, ja que una part petita del nostre municipi en forma part. Van haver-hi uns anys de vaques grasses, amb molts recursos, i arran de la crisi tot s’ha retallat. Molts consorcis han desaparegut, i aquest ha quedat sota el paraigua del Consell. L’objectiu és aconseguir assentar gent al territori, però per a això cal aprovar el pla especial de la zona, ja que funcionem amb normes de fa vint anys que hi posen molts entrebancs.

Quan vaig començar hi havia moltes famílies de Sant Joan que no es parlaven, el poble estava bastant trencat. Hem aconseguit en aquests anys una gran complicitat per part de tothom, i és un orgull ser alcalde d’un poble que es mou a cavall de les nombroses entitats que tenim. Les majories absolutes i les llistes úniques volen dir alguna cosa.