Política

ELS PROTAGONISTES

L’urbanisme, en el centre del debat polític

El nou POUM, que entrarà aviat al ple municipal per a la seva aprovació inicial, marcarà el que resta de mandat i la campanya

Només ERC ha anunciat l’alcaldable, que serà diferent del del 2015

Miquel Noguer
ALCALDE DE CiU
No ho és oficialment, però ningú posa en dubte que Miquel Noguer serà un altre cop el candidat a l’alcaldia pel PDeCAT. Si es confirma, serà la quarta vegada que encapçalaria la llista. El 2007 va aconseguir recuperar el govern per als convergents i en les dues eleccions següents va assolir, a més, la majoria absoluta. És vicepresident primer de la Diputació.
Roser Masgrau
PORTAVEU JpB-ERC
Va ser la cap de llista el 2015, però no repetirà. Durant aquest mandat, els republicans han exercit el seu paper de principal grup de l’oposició amb una actitud de col·laboració. Si bé han estat crítics amb determinades qüestions –la gestió del bé comunal, per exemple–, ha estat molt significatiu el vot afirmatiu als pressupostos de CiU dels anys 2016 i 2017.
Jaume Butinyà
ALCALDABLE JpB-ERC
Va ser regidor d’Urbanisme entre el 1999 i el 2007, primer en un govern d’ERC i Unió i després en un de republicà amb majoria absoluta. Encapçalarà el projecte de recuperar el govern municipal per als republicans. Les seves prioritats –afirma– s’agrupen en tres grans àmbits: les persones, els nous equipaments i el desplegament del POUM.
Sandra Pazos
PORTAVEU CUP
Ella i Non Casadevall representen la CUP en el ple. Qui serà el o la cap de llista encara no ho tenen decidit. Al marge de les qüestions del dia a dia, sovint assumeixen el paper d’introduir en el ple les qüestions d’abast polític nacional. Pazos i Casadevall solen ser els més crítics amb la gestió de l’equip de Noguer, a la qual atribueixen poca visió general de ciutat.
Joan Luengo
PORTAVEU ICV
A hores d’ara no se sap si repetirà de candidat, però s’espera que la decisió s’hagi pres a la tardor. És membre de l’equip director d’ICV a la demarcació de Girona. Si es compleixen les previsions, a la ciutat de l’estany ICV quedarà integrada en el projecte Comú de Banyoles –una versió local de Catalunya en Comú– que vol eixamplar la base electoral.
Immediatesa L’oposició coincideix en la crítica que l’alcalde no treballa amb visió de ciutat sinó pel dia a dia
Finances Noguer ha fet una gestió econòmica que ha permès que el consistori estigui molt sanejat

Tenint en compte les declaracions d’intencions dels polítics locals de quatre anys enrere, a hores d’ara Banyoles ja hauria de tenir aprovat el nou pla d’ordenació urbana municipal, el POUM. En canvi, s’afrontarà la recta final del present mandat i la campanya electoral amb aquest projecte com a pal de paller del debat. Sent una qüestió tan delicada, resulta significatiu que l’equip de govern (CiU) l’hagi deixat pels mesos previs a les votacions, amb el risc electoral que això comporta. En qualsevol cas, a un any dels comicis s’acaben de fer les darreres reunions informatives amb els ciutadans, pas previ a portar la proposta al ple municipal i aprovar-lo de manera inicial. Sense excloure altres qüestions rellevants, el tracte a donar a Sota Monestir –l’espai d’horts i recs de la part de llevant del terme– s’entreveu com el pinyol de la discussió del POUM i de la precampanya.

Continuïtat al PDeCAT

El PDeCAT molt probablement tornarà a apostar per Miquel Noguer, alcalde des del 2007 per CiU. No s’ha dit de manera oficial, però es dona per descomptat que serà així perquè els bons resultats l’avalen (en les dues darreres eleccions ha aconseguit majoria absoluta). Pot influir també el fet que l’alcaldia aplanaria a Noguer l’accés a la presidència de la Diputació, una aspiració que no amaga. Revalidar la majoria absoluta serà una empresa difícil, però aquest serà l’objectiu de la candidatura. Sense haver hagut de fer front a temes polèmics de gran envergadura, aconseguir-ho o no dependrà en gran mesura de l’habilitat de Noguer i els seus en la feina de cirurgia de precisió que és la redacció del POUM i el nombre de votants a qui trepitgin l’ull de poll. La gestió del dia a dia, ben valorada pels veïns, és una bona aliada seva. Un altre argument per defensar el mandat de Noguer és la gestió econòmica, ja que s’ha reduït molt l’endeutament i la pressió fiscal s’ha congelat. Sempre que pot, l’alcalde recorda que, amb ell al capdavant de l’Ajuntament, els veïns no han pagat contribucions especials quan es fan obres al carrer. A part de la gestió econòmica (“continuem tenint un Ajuntament sanejat”), a l’hora de fer balanç Noguer destaca que, en haver ampliat les línies de l’institut Pla de l’Estany, s’ha garantit l’oferta d’ESO per als pròxims cursos; que el nou pla general està encarrilat (“només falta l’aprovació inicial, que serà aquest juliol”) i que s’està en negociacions per decidir on fer la nova biblioteca. “Banyoles ha continuat consolidant-se com una ciutat de referència en el món de l’esport i de la cultura; també com una ciutat segura per als joves i per l’educació”, hi afegeix. Quant al futur immediat, Noguer aposta per una política de continuïtat, amb l’afegit del desenvolupament del nou POUM.

Relleu en els republicans

El paper del principal grup de l’oposició en aquest mandat, JpB-ERC, s’ha caracteritzat per exercir una oposició constructiva o, segons les veus crítiques, massa tova. Aquesta estratègia va arribar al seu punt culminant en el suport que els anys 2016 i 2017 van donar als pressupostos convergents. La seva portaveu, Roser Masgrau, explica que la decisió es va prendre a canvi d’incloure-hi una sèrie de propostes seves. En tres de les que consideraven més importants –la nova biblioteca, el centre cívic i nous aparcaments dissuasius– diuen que no s’ha avançat o s’ha avançat de manera molt lenta. “Aquest 2018 vam decidir deixar de donar suport a uns pressupostos que basen tota la inversió en la inconcreció dels grans projectes, en una trista actitud de qui dia passa any empeny”, manifesta Masgrau.

JpB-ERC és l’únic grup que ja té candidat oficial, Jaume Butinyà. En la missió de recuperar el govern pren el relleu a Masgrau, la cap de llista del 2015, que ha fet un pas al costat per afavorir la renovació. Butinyà, persona molt vinculada al món associatiu local (per tant, és força conegut, una característica que quatre anys enrere no tenia la seva predecessora), té experiència de gestió al consistori, ja que en va ser regidor de l’equip de govern entre el 1999 i el 2007. Precisament va portar l’àrea d’Urbanisme. Butinyà ja ha facilitat pinzellades del que serà el programa electoral. Quant a accions concretes indica, per exemple, l’eliminació de la circulació de vehicles a motor al front d’estany; donar més suport a les entitats i la construcció de la biblioteca “en un àmbit que permeti el desenvolupament d’un centre cívic i cultural al seu entorn”.

La CUP

En teoria, la CUP podria no presentar-se als comicis, ja que és una decisió que han de debatre internament. No sembla probable que hi renunciïn, tenint en compte els bons resultats obtinguts el 2007 i el 2011. La persona que en seria l’alcaldable queda també pendent de la decisió que es prengui en assemblea. Amb un model social molt diferent, la CUP coincideix molt poques vegades amb l’equip de govern. “La gestió és estrictament econòmica i sense cap element cohesionador”, afirma la portaveu, Sandra Pazos. I pel que fa al nou POUM, des de la CUP s’entén com una prova que Noguer ha anat fent “un vestit a mida a qui l’interessava” en lloc d’aplicar-hi una visió de ciutat a llarg termini.

D’ICV als comuns

Pel que fa a ICV-Independents de Banyoles, la llista desapareixerà com a tal, ja que s’està treballant a bastir una “candidatura transversal i oberta d’esquerres” sota el paraigua de Catalunya en Comú. L’actual regidor, Joan Luengo, podria ser-ne el cap de llista, però la decisió no es prendrà fins a la tardor. Per Luengo, no s’estan resolent els grans temes de ciutat, especialment la persistència de les desigualtats socials.

Peticions des de la societat civil

Una de les entitats més influents de la ciutat és el Centre d’Estudis Comarcals (CECB). El seu president, Joan Antoni Abellan, és del parer que en el pròxim mandat Banyoles hauria de resoldre la manca d’allotjaments. “Ho notem quan organitzem esdeveniments. Hi ha molt poca oferta i si coincideix amb una prova esportiva, la ciutat queda sota mínims”, manifesta. També caldria –hi afegeix– disposar d’una sala de conferències de capacitat mitjana. La que hi ha –la sala del Museu Darder– està saturada.

A l’associació Banyoles Comerç i Turisme coincideixen amb el CECB pel que fa a la falta d’allotjaments. A més d’aquesta qüestió, el president de l’entitat, Joan Frigola, indica que el pròxim consistori hauria d’invertir més en la promoció del comerç local (“no ha de ser forçosament a través nostre”), assistir més a fires per vendre el vessant turístic de la ciutat, i trobar la fórmula de retenir més hores i dies els esportistes i acompanyants que assisteixen a les nombroses proves que es fan al llarg de l’any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.