Salvini, el capità caníbal

Matteo Salvini s’ha menjat el Moviment 5 Estrelles (M5E). El vice-primer ministre, ministre de l’Interior i secretari federal de la ultradretana Lliga és indiscutiblement l’home fort del govern de coalició italià. Ell és qui mana, qui pren la iniciativa, qui tria els temes que seran d’actualitat, qui s’endú les portades dels mitjans patris i estrangers i qui lidera tots els rànquings de popularitat. Si ara es tornés a les urnes, Salvini arrasaria. I això que la Lliga va arribar al govern sent el soci minoritari: en les últimes eleccions va treure un 17,4% i el M5E, un 32%. Però el leghista ha sabut aprofitar l’altaveu immillorable del poder per amplificar la seva campanya electoral permanent, feta a costa d’atiar la por i l’odi a l’altre, al diferent, al més dèbil.

El M5E té difícil competir amb Salvini tenint-lo dins del pati del govern fent de gall del galliner: sobretot, perquè el pacte amb la Lliga va tenir un suport amplíssim de la base grillina. Pel M5E Salvini és un problema, no pas perquè de cop hagin descobert que és un racista que flirteja amb el feixisme –sabien perfectament amb qui pactaven, ha viscut tota la vida d’exhibir la seva xenofòbia–, sinó perquè els fa una ombra massa allargada.

Des que es va formar el nou executiu, totes les notícies que han arribat d’Itàlia l’han vist com a protagonista. Des de la decisió de tancar els ports a les ONG i deixar vagant a la deriva primer l’Aquarius, aquests dies el Lifeline i tots els altres vaixells de rescat que vindran, fins al cens ètnic de les persones gitanes. Les seves decisions i propostes provocadores han aconseguit ser el centre d’atenció d’un govern que, però, va ser concebut per ser bicèfal. El M5E i la Lliga van treure’s de la màniga compartir el càrrec de vice-primers ministres i posar al lloc de premier una figura de cartró. Giuseppe Conte, totalment irrellevant.

El problema és que un vice-primer ministre, el 5 estrelles Luigi di Maio, ha estat tan eclipsat per l’altre que els equilibris de poder dins de l’executiu han quedat qüestionats, i a Itàlia es té la sensació de viure sota el govern de la Lliga. Els grillini intenen treure el cap com poden. L’últim cas és el del vaixell de l’ONG alemanya Lifeline, que va rescatar 224 nàufrags als quals Salvini va definir com a “carn humana”. L’assumpte ha estat portat conjuntament pel ministre que s’ocupa dels ports, la mà dreta de Di Maio, Danilo Toninelli. El ministre d’Infraestructures i Transports no s’ha dissociat de la línia Salvini, sinó que ha aprofitat la situació per intentar robar-li –en va– protagonisme. Ha estat el grillino el que ha amenaçat de requisar la nau a l’ONG alemanya i acusar els seus tripulants del mateix que van ser acusats els voluntaris de la catalana Open Arms: afavorir el tràfic il·legal d’éssers humans.

Darrerament, a Salvini els mitjans italians han començat a anomenar-lo com a ell li agrada: el Capità. Però es tracta d’un capità caníbal que aprofita la força dels seus socis per acabar menjant-se’ls. El que ha fet amb els 5 estrelles ho va fer abans amb Silvio Berlusconi, el seu pare polític. L’ex-Cavaliere va alimentar la criatura leghista donant-li un espai colossal als seus mitjans de comunicació. Sense l’aliança amb Berlusconi, Salvini hauria tingut molt difícil deixar de ser vist fora del nord com el polític que vivia d’insultar el sud del país. I a l’ex-Cavaliere, Salvini també se l’ha acabat cruspint.