Salvini vol tallar la via líbia
VISITA
L’home fort del govern italià negocia a l’excolònia un fre al flux de refugiats
Insta els guardacostes italians a no fer cas de les crides de socors dels més de 300 salvats per ONG que esperen de fa dies poder desembarcar
Líbia va ser colònia italiana i una de les grans obsessions, juntament amb Eritrea, en la dèria imperialista de Benito Mussolini. Amb la caiguda del feixisme i la fi de la Segona Guerra Mundial, Itàlia va perdre Líbia.
Però en l’imaginari col·lectiu dels que enyoren aquella època de nacionalisme expansiu, el país nord-africà continua sent un territori a reivindicar, si no com a propi, almenys com a més italià que altres països europeus. Amb aquesta actitud Matteo Salvini, home fort del govern d’Itàlia, va aterrar ahir a Trípoli.
El viceprimer ministre i ministre de l’Interior es va reunir amb els homòlegs del govern libi reconegut per l’ONU, Ahmed Maitig i Abdulsalam Ashour, per discutir sobre com frenar, encara més, el flux migratori cap a Europa. L’anterior ministre de l’Interior italià, Marco Minniti, de l’executiu demòcrata, ja va segellar un pacte –lloat per Salvini– amb el primer ministre libi Fayez Al Sarraj que ha fet que aquest any s’hagin reduït prop del 80% les arribades d’immigrants a Itàlia. Amb finançament europeu i amb l’ajuda de mercenaris armats que abans feien de traficants, la guàrdia de costes líbia es dedica a caçar barcasses i a tancar els immigrants en presons en condicions inhumanes.
Però poc importa que el pacte existent amb Líbia hagi reduït dràsticament el flux migratori. Cridar que hi ha una invasió en curs de la qual cal protegir-se li ha funcionat a meravella a Salvini pel que fa a la popularitat, i per això ahir va assegurar que “blocar les fronteres exteriors és la prioritat del país”. Segons el líder de la ultradretana Lliga, les autoritats líbies el van felicitar “per la política valenta del govern contra les ONG, que són còmplices del tràfic de persones”.
El govern d’Itàlia ha delegat en la guàrdia de costes de Líbia la gestió dels naufragis i les ONG els fan nosa. Per això, va assegurar que l’objectiu és “blocar-les”. I vol també crear-hi camps “d’acollida” pagats per la UE on destriar els que podrien tenir dret d’anar a Europa i els que no, segons si fugen d’una guerra reconeguda o de la pobresa.
Pulla als francesos
Les autoritats líbies, però, no ho veuen de bons ull perquè asseguren que la seva legislació no ho permet. Amb tot, Salvini va presumir que Itàlia és el sol país europeu que manté relacions diplomàtiques importants amb la trossejada Líbia. “Nosaltres, a diferència dels francesos, sí que respectem la sobirania de Líbia”, va etzibar. De retorn a Itàlia, va carregar contra la premsa que ha denunciat les condicions intolerables dels camps d’internament d’immigrants a Líbia, on ha quedat demostrat que s’hi practiquen la tortura, la violació i fins i tot l’esclavatge.
Fins i tot el Consell d’Europa va reconèixer l’any passat que “les condicions dels immigrants a Líbia son inacceptables, escandaloses i inhumanes”. Per Salvini, però, “tot això són mentides”, perquè en realitat “estan en centres on tenen totes les comoditats”, va assegurar.
Mentrestant, ahir més de 300 immigrants socorreguts, repartits entre la nau de l’ONG alemanya Lifeline i un vaixell mercantil danès, continuaven sense poder desembarcar.
Hi ha dones i criatures. Salvini no només no els deixa entrar al país, sinó que va dir que la Guàrdia de Costes que “no hauria de respondre més als SOS de les barcasses”.
La immigració creix a l’Estat a nivells previs a la crisi
RedaccióPer segon any consecutiu, l’augment de la immigració va fer créixer el 2017 la població resident a l’Estat espanyol, que se situa ara en 46,6 milions d’habitants. L’any passat, un total de 532.482 persones procedents de l’estranger van establir la seva residència a l’Estat (28,4% més que al 2016), mentre que 367.878 se’n van anar (12,4% més que l’any anterior). La xifra d’entrades no era tan alta des del 2008, quan va esclatar la crisi econòmica mundial.
Les dades, que va fer públiques ahir l’Instituto Nacional de Estadística (INE), confirmen la tendència positiva començada el 2016 després dels anys més durs de la crisi, entre el 2012 i el 2015, quan va anar-se’n més gent de la que va arribar. Per nacionalitats, les que més han augmentat són les procedents de Veneçuela (un 44,2%), Colòmbia (15,7%), Itàlia (8,8%) i el Marroc (2,5%). Per contra, les principals davallades procedeixen de Romania (-1,3%), el Regne Unit (-2,6%) i l’ Equador (-3,6%). Quant a l’emigració, els principals estats receptors van ser el Regne Unit, França, els EUA, Alemanya i l’Equador.