Sánchez i Urkullu aborden quan acostar presos d’ETA
Creen un grup de treball sobre l’acostament i el traspàs de presons amb “cautela” per no ofendre les víctimes
El lehendakari no vol “ruptura” i sí 37 competències i una convenció constitucional
El president espanyol, Pedro Sánchez, i el lehendakari, Íñigo Urkullu, van pactar ahir la creació d’un grup de treball que abordi l’acostament dels presos d’ETA a presons basques i el traspàs de la gestió dels penals al govern basc –a diferència de la Generalitat, no els gestiona al seu territori–. En la primera reunió de la tanda bilateral que ha obert el mandatari socialista a La Moncloa, i va durar noranta minuts, Urkullu va marcar distàncies amb Quim Torra afirmant que “no parla de ruptura” i es va limitar a exigir el traspàs de les 37 competències pendents de l’Estatut de Gernika i la celebració del que anomena una “convenció constitucional” per repensar l’Estat espanyol des de la plurinacionalitat.
Tot i l’argument formal de rebre’l el primer per ser el president de comunitat que primer va registrar el seu Estatut –és cèlebre l’anècdota del lloguer d’una avioneta el 1978 pel conseller basc Juan Echeverría Gangoiti per arribar a Madrid abans que la delegació catalana, que viatjava en tren–, Sánchez va inaugurar ahir amb Urkullu la relació preferent que vol amb el PNB, l’aliat pressupostari de Mariano Rajoy que al final el va tombar en la moció de censura. “Sí que hi ha el que diferencia Rajoy i Sánchez: en el meu segon mandat de lehendakari no vaig ser rebut mai per l’anterior president”, lloava Urkullu com a inici d’una nova era. “Bona sintonia durant aquesta primera trobada i voluntat de treballar junts per la convivència”, corresponia Sánchez a Twitter en l’única valoració de la cita.
Sánchez va traslladar al lehendakari la seva predisposició a abordar l’acostament dels presos d’ETA, que, segons el Ministeri de l’Interior, té 245 activistes repartits en 38 centres penitenciaris d’arreu de l’Estat (només quatre a penals del País Basc). Tot i el tràngol de les famílies que han de fer sovint un miler de quilòmetres per visitar els familiars presos, Urkullu va coincidir amb Sánchez a prioritzar la “cautela” de no ofendre les víctimes d’ETA amb la nova política penitenciària i no es van donar cap calendari per a l’acostament.
Si bé el PNB avança –al marge del soci de coalició, el PSE– amb Bildu al Parlament basc una reforma de l’Estatut que inclou el dret a decidir, Urkullu va ser prudent i, renunciant a cap “ruptura”, va apostar per un “constitucionalisme útil” que revisi la carta magna del 1978 ara que es complirà el seu 40è aniversari. Sense fer cap esment a la relació confederal que vol el PNB, Urkullu va preferir recordar que el de Gernika és l’únic estatut que no ha estat reformat des del 1979.
“Bilateral i permanent”
A banda dels presos i de la gestió de presons, el govern basc i l’espanyol obren un canal “bilateral i permanent” per abordar el traspàs de la resta de les 37 competències pendents a l’Estatut basc. La llista va des de la polèmica gestió del règim econòmic de la Seguretat Social, que Madrid sempre ha vist com l’intent de trencar la caixa única de les pensions, fins a les autopistes A-68 i el port de Pasaia.
