El sobrecost d’haver tancat delegacions puja a mig milió

Haver tancat les delegacions catalanes a l’exterior, arran de l’aplicació del 155, per haver-les de reobrir el nou govern al cap de pocs mesos suposarà un sobrecost de gairebé mig milió d’euros per a les arques de la Generalitat. En concret, 485.000, segons va estimar ahir el conseller d’Acció Exterior, Ernest Maragall, que va comparèixer al Parlament per donar compte d’uns plans de legislatura que passen d’entrada per una reobertura i ampliació immediata de la xarxa . Segons Maragall, aquest és el “cost afegit nou derivat del tancament” de les delegacions, un cost “directe” al qual encara sumava el “cost polític, moral, institucional” i de “l’obligada paralització d’accions” a l’exterior aquests mesos.

Les prioritats més immediates són refer tot el que va esbotzar el govern espanyol durant la seva intervenció, i en aquest sentit el conseller subratllava que el govern ja ha començat a recuperar el diàleg diplomàtic: en les últimes setmanes ja hi ha hagut reunions amb el govern portuguès, suís i alemany –en els dos últims casos, amb els seus ambaixadors a l’Estat–, i en els pròxims dies preveu trobades amb representants flamencs i amb el conjunt del cos consular a Barcelona.

Maragall també avançava que es treballa per revertir un altre efecte del 155: el bloqueig de les subvencions promeses als casals catalans a l’exterior, un fet que les ha asfixiat fins a posar-ne una bona part en greu risc de supervivència. Després que el ministeri finalment pagués una part de les partides previstes per al 2017, el departament ara ja ha resolt favorablement totes les reclamacions que hi havia pendents de l’any passat, i està “en tràmit avançat” perquè es puguin acabar de pagar tant els diners pendents de llavors com els d’aquest any, incorporant una partida al pressupost prorrogat. El conseller, que va avançar que portarà al pròxim Consell Executiu la represa de les quatre comissions bilaterals amb l’Estat que coordina també el departament, també va titllar de “vergonyós”, per la qual cosa hi insistirà, que el català no es pugui fer servir a les institucions europees per desídia del govern espanyol.

L’oposició, i en especial el bloc del 155, va carregar contra els plans d’ampliació de la xarxa, en un sac en què també posava el Diplocat tot i ser mixt, perquè, segons ells, no representen tots els catalans. Cs fins i tot va registrar un escrit dirigit a la mesa per denunciar l’“opacitat i obscurantisme” del departament, de la qual cosa també es va queixar el PP, que va instar Maragall a col·laborar amb la xarxa diplomàtica espanyola. També el PSC va recordar-li el “principi de lleialtat mútua” entre executius. Els comuns i la CUP van mostrar els seus dubtes sobre com s’elaborarà i aplicarà el nou programa de cooperació al desenvolupament 2019-2022, que el conseller també anunciaria ahir, i van exigir que hi hagi recursos per aplicar-lo, ja que ara s’està “lluny” del 0,7% de despesa fixat internacionalment.