Sánchez: un mes d’equilibri

Fa un mes que Pedro Sánchez és president del govern. No seria just afirmar que no ha fet res en aquest temps. Va haver-hi coincidència generalitzada i positiva sobre la tria de ministres i ha fet un primer periple internacional que li ha resultat més agradable que no pas estar pendent del complicat dia a dia, i més quan ha pogut mostrar les seves bones intencions sobre el drama humà de l’emigració escampada pel Mediterrani. A Sánchez, l’oposició no li concedirà cent dies de gràcia igual com no els van concedir a Quim Torra quan va ser proclamat president de la Generalitat.

Pedro Sánchez té dos anys de president del govern al davant –amb eleccions municipals, europees i autonòmiques pel mig–. En aquest primer mes ha tingut temps per adonar-se d’allò tan cèlebre de l’assessor de Kennedy, que aconsellava fer “campanya electoral amb poesia i governar en prosa”. Sánchez està veient la realitat parlamentària de disposar de vuitanta-quatre diputats i haver de quadrar números amb tota la resta de forces parlamentàries. S’ha vist amb l’elecció del consell d’administració de la televisió pública. Diferents són les decisions que Sánchez ha de prendre des del punt de vista governamental. En aquest primer mes s’ha vist que tenia llibertat de moviments en el Consell de Ministres, que tot i haver de satisfer les diferents famílies del PSOE ara mateix porta la veu cantant.

Com era d’esperar, el problema per a Pedro Sánchez prové de Catalunya. Per raons diferents, ningú està content de l’acostament de presos –el PP i Cs, per un costat, ho troben una recompensa per guanyar la moció; els sobiranistes, per un altre, ho consideren una intenció de blanquejar els problemes de fons.

Diuen que Sánchez està concentrat amb l’entrevista de dilluns vinent amb Quim Torra. Serà on s’hauran de veure els seus dots d’equilibrista.