“Ens truca molta gent que vol venir a viure aquí”

La veritat és que mai m’havia interessat massa la política; de fet, més aviat al contrari. Però, com diu la dita, no diguis d’aquesta aigua no en beuré, per tèrbola que sigui... i amb 25 anys em vaig convertir en la primera alcaldessa, dona, de Pardines! Vull remarcar el fet de ser alcaldessa; fins aleshores sempre havien estat homes els que havien ocupat aquesta posició. I la veritat és que me’n sento molt orgullosa.

Doncs la primera impressió és força bona. Sobretot perquè, malgrat ser gairebé tots els membres de l’equip de govern novells, hem sabut gestionar de manera eficient els pocs recursos de què disposa un ajuntament petit com el nostre. Hem millorat la situació econòmica i financera que tenia el consistori, que a l’anterior mandat va executar grans obres. L’objectiu ha estat mantenir les instal·lacions i equipaments i que siguin utilitzats pels veïns i veïnes que viuen tot l’any al poble.

Un dels projectes que creiem que ens ha anat molt bé i que creiem que caldria que seguís en el temps és el tema de la recuperació de les pastures. Des dels anys cinquanta fins ara, el comunal de l’Ajuntament de Pardines s’ha embrutat molt i s’ha anat perdent superfície pasturable. Gràcies a la col·laboració de la Diputació hem pogut anar recuperant pastures i aclarint sotabosc, i incrementar així les hectàrees netes per tal que els pagesos del municipi hi puguin portar el bestiar. El nostre compromís amb la naturalesa també ens ha portat a dur a terme, conjuntament amb la Generalitat, la recuperació de l’estany del Tarter, un dels llocs més bonics de les nostres contrades. També estem tirant endavant la transició energètica al municipi amb dues subvencions de la Diputació, que ens han de permetre reduir el consum d’energia a uns nivells mai esperats. I estem fent un canvi en el model de la gestió de residus, fent participar més els veïns i veïnes, sense incrementar els costos, i aviat aconseguirem congelar el cost del rebut del contribuent. Ens han criticat la creació de noves zones d’aparcament, però ho fem per preservar la seguretat al nucli antic d’un municipi que és molt turístic.

Som un municipi molt integrat si ho comparem amb altres de la comarca com per exemple les Llosses, amb una gran extensió de terreny i amb la població molt disseminada. De fàcil no ho és, ja que no disposem de gaires recursos humans ni econòmics. Intentem ser polivalents per donar resposta a totes les peticions i, si no, tenim l’assessorament de Xaloc o la Diputació. Un problema endogen de fa molt temps i que no hi ha manera de solucionar és establir un sistema d’adjudicació dels comunals, i la número u de les preocupacions, com fer arribar la fibra òptica i millorar la comunicació telefònica. Som optimistes i ho volem resoldre abans d’esgotar el mandat.

No parem de rebre trucades de famílies que volen venir a viure aquí tot l’any. Malauradament no hi ha habitatges lliures, ni per llogar ni comprar, i en cas que n’hi hagi, els preus són estratosfèrics... Tenim un greu problema d’accés a l’habitatge.

Encara no tinc clar què faré, estimo Pardines i la seva gent, però alhora tinc clar que hi ha una sèrie d’objectius personals que van en desacord amb les tasques que realitzo com a alcaldessa. Prefereixo no respondre, ja que encara ho he de madurar i prendre una decisió ferma.