Tots els presos estan en camí
Junqueras, Romeva i els Jordis fan nit a Saragossa abans d’anar avui a Lledoners, on aniran també Forn, Turull i Rull
Forcadell i Bassa fan el viatge directe Madrid-Figueres
La Guàrdia Civil està eximida d’explicar l’operació
Tots els nou presos polítics catalans ja estan en camí cap als penals de Lledoners a Sant Joan de Vilatorrada (Bages) i de Puig de les Basses, a Figueres, però la Guàrdia Civil ha gestionat el trasllat des de les presons d’Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco per fases. En el cas dels quatre primers autoritzats a abandonar Madrid –l’exvicepresident i líder d’ERC Oriol Junqueras, l’exconseller Raül Romeva, el diputat i expresident de l’ANC Jordi Sànchez i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart–, la Guàrdia Civil els va voler agrupar prèviament a la presó de Valdemoro (sud de Madrid) per iniciar el viatge i fer una escala a Zuera (Saragossa), on han dormit aquesta nit passada abans d’arribar avui a Lledoners. Aquest serà el destí també de Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull, ja amb el vistiplau per al trasllat. En el cas de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i de l’exconsellera Dolors Bassa, el seu trasllat serà directe de Madrid al penal de Figueres.
El fet que Institucions Penitenciàries hagi de deixar en mans de la Guàrdia Civil el poder de decidir el calendari i les condicions del trasllat dels presos –és així per la llei 2/86 de les forces de seguretat (1986)– i sense haver d’oferir cap explicació va portar ahir l’opacitat. Fins al punt que la Generalitat admetia no saber on eren els nou presos en alguns moments del dia. “Hi ha certa confusió d’on són. Ens agradaria tenir més informació, sobretot per als familiars i els advocats”, va reconèixer la consellera de la Presidència i portaveu, Elsa Artadi.
La desconfiança amb els trasllats gestionats per la Guàrdia Civil neix de la conducció esbojarrada que van haver de suportar els presos la nit del 3 de novembre del 2017 des de l’Audiència a les presons de la perifèria de la regió de Madrid. Si bé en aquells casos el viatge era individual i el vehicle policial esdevenia un espai d’impunitat per portar el pres emmanillat pel darrere i sense cinturó de seguretat per propiciar que rebés cops, aquest cop el trasllat és col·lectiu i en un furgó habilitat per a trajectes llargs que té fins i tot lavabo. “El primer que diu el protocol és que cal respectar la dignitat dels presos. Cal separar homes i dones i es busca la celeritat i sobretot la seguretat”, explica Serafín Giraldo, portaveu de la Unió Federal de la Policia.
Sense emmanillament
Segons Giraldo, l’opció de l’emmanillament queda “una mica a criteri de l’agent que els custodia”. “Jo entenc que en aquest cas no haurien de ser emmanillats. Això facilita que, en cas d’una frenada, es puguin defensar i posar les mans com a protecció. El que no poden anar mai és emmanillats al camió: imaginem-nos el cas d’un accident o d’un incendi... Això seria molt perillós”, relata el portaveu policial.
En cas de prescindir de l’emmanillament, però, la mateixa Guàrdia Civil es contradiria amb actituds que ha tingut en el passat amb ells i sobretot amb el fet d’imputar-los el delicte de rebel·lió, que exigeix el un caràcter violent.
Individus “rebels”?
L’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, el precepte que el jutge del Suprem Pablo Llarena vol utilitzar per inhabilitar els presos abans del judici, exigeix que els inhabilitats siguin “individus terroristes o rebels”.
Un trasllat sense emmanillament fet per la Guàrdia Civil, doncs, desmentiria de facto la pretesa perillositat dels acusats de liderar el procés, perquè no hi ha precedents de “rebels” transportats amb les mans lliures. “Com que la Generalitat té les presons, teòricament la Guàrdia Civil hauria de portar els presos fins al punt que separa la comunitat d’Aragó de la comunitat de Catalunya i allà haurien de ser els Mossos els que recollissin els presos. Però evidentment no es fa un intercanvi en una via pública, s’ha de fer en una altra presó”, raona el portaveu policial de la UFP Serafín Giraldo.
Tot i que la conselleria de Justícia havia demanat el trasllat directe dels nou presos, al departament d’Ester Capella li van constar que això només passarà amb Forcadell i Bassa, que a priori faran avui els 700 quilòmetres que separen Alcalá Meco de Figueres en un viatge directe. Es dona la circumstància que l’únic trasllat directe serà precisament el més llarg, però no hi haurà una explicació oficial sobre la paradoxa perquè la Guàrdia Civil està eximida de donar explicacions de l’operació.
Els que aquesta nit han dormit encara al penal d’Estremera són els exconsellers Forn, Turull i Rull. Precisament ahir, el jutge Llarena els va respondre a ells el mateix que als altres presos: que la decisió de traslladar-los ja és d’Institucions Penitenciàries i del Ministeri de l’Interior de Fernando Grande-Marlaska. Tant amb ells tres –que avui deixen Madrid, segons Interior– com amb la resta de presos homes, es preveu una estada inicial per a les revisions mèdiques a la presó de Can Brians abans del trasllat definitiu a la presó de Lledoners.
A Madrid en obrir judici
La reclusió dels nou presos als penals catalans no serà definitiva, sinó que tots ells seran reclamats pel Suprem quan s’obri el judici oral i seran de nou retornats a penals de Madrid mentre duri el judici. Per a les famílies acaba ara el càstig de fer 600 quilòmetres fins a Madrid i després llogar un cotxe o agafar un taxi fins a Alcalá Meco (a 40 quilòmetres) per poder visitar Forcadell i Bassa, o fins a Soto del Real (a 50 quilòmetres) per veure els Jordis, o fins a Estremera (a 78 quilòmetres) per visitar Junqueras i els exconsellers.
LES XIFRES
Sense opció per a l’excarcerament
El govern català deixa clar que el trasllat ha estat una decisió del govern de Pedro Sánchez i que no és fruit de cap acord, negociació o contrapartida de cara a la reunió de dilluns que ve entre el president espanyol i Quim Torra a La Moncloa. “Ho estableix la llei. Si volen un clima més favorable de diàleg ja saben què poden fer. Deixar-los en llibertat”, responia Artadi a preguntes dels periodistes.
Tot i el clam social i polític a favor de la seva llibertat que va de la CUP fins a Podem passant pel PDeCAT i ERC, el govern català avisa que, tot i tenir traspassades les presons, no té competències per concedir excarceracions ni beneficis penitenciaris ni té responsabilitat en la presó preventiva. ”Si la fiscalia depengués de nosaltres, no estarien acusats”, indica Artadi. El penal de Lledoners va ser obert el 2008 i el de Puig de les Basses data del 2014.