Confusió entre els grups pel relleu “temporal” que suggereix fer el jutge

La interlocutòria de Pablo Llarena va ser rebuda amb indignació pels grups independentistes, que van coincidir a denunciar que un tribunal “no pot modificar la representació parlamentària” sortida de les urnes, i menys encara emparant-se en el processament per un delicte inexistent com és el de rebel·lió, per manca de violència. El president del Parlament, Roger Torrent, denunciava des del Quebec la “voluntat d’adulterar les majories parlamentàries” de la resolució, i indicava que n’analitzaran el contingut demà a la mesa, i a través dels “mecanismes propis” de la cambra.

Més enllà de la valoració política, en tot cas, el text va causar sorpresa i molta confusió entre els grups i fins i tot els mateixos lletrats, que no saben com interpretar-lo pel que fa a l’opció que obre el jutge que els diputats suspesos puguin ser rellevats temporalment “en els seus càrrecs i funcions públiques” per “altres integrants de la seva candidatura”, per tal d’evitar així distorsionar les majories. I és que el mateix jutge admet que no se’ls pot obligar a entregar l’acta.

En tot cas, la fórmula que proposa, perquè no s’empara en cap text legal, es podria llegir en el sentit que membres més endarrerits de la llista exerceixin provisionalment de diputats –fet del tot incompatible, segons els juristes, amb la llei espanyola d’ordenament del règim electoral, ja que l’acta és personal i intransferible–, però també es pot interpretar que se’ls permet delegar el vot en un company, com de fet ja fan ara, tot i que en ser diputats suspesos per definició ja no podrien.

“Això s’aparta del que estableixen les normes, estem instal·lats en un marc de creativitat jurídica”, acusava la portaveu adjunta de JxCat, Gemma Geis, que deixava clar que en cap cas demanaran a Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull que deixin l’acta, i lluitaran perquè la puguin mantenir. “No entrarem en aquest joc de despropòsits”, assegurava Geis, que es remetia a l’article 25 del reglament del Parlament, que diu que la suspensió d’un diputat ha de ser votada al ple. La portaveu d’ERC Anna Caula havia refermat poc abans que defensaran els drets dels seus diputats, Oriol Junqueras i Raül Romeva, si bé volia analitzar amb profunditat la interlocutòria per veure’n l’abast exacte, ja que “obre paràmetres molt diferents”. En tot cas, ERC vol consensuar amb JxCat una presa de posició comuna.

La CUP, en espera també d’estudiar-ho a fons, també va deixar clar que la decisió final correspon al ple, ja que “el Parlament no pot permetre que es vulnerin drets polítics a persones represaliades per exercir el dret a l’autodeterminació”, segons la diputada Maria Sirvent. Per la seva banda, els comuns van lamentar la “inèrcia de la via Llarena”, i van reclamar a Pedro Sánchez que insti la fiscalia de l’Estat a retirar els càrrecs als presos polítics. La portaveu, Elisenda Alamany, va donar suport a qualsevol estratègia que “defensi els drets” dels polítics suspesos, però també va advertir que portar la votació al ple “podria no tenir conseqüències”. Els comuns interpreten que l’article 25 del reglament només és aplicable a iniciativa de la cambra, però no si la suspensió la dicta un jutge.