La decisió del tribunal alemany fa que s’intensifiquin els moviments per aconseguir l’alliberament dels presos

Després que ahir es fes públic que el tribunal de Slesvig-Holstein no accepta l’euroordre d’extradició contra el president Puigdemont pel delicte de rebel·lió, els moviments per aconseguir l’alliberament dels presos polítics s’han incrementat des de tots els fronts.

Així, les defenses de Rull, Turull i Sànchez ja han recordat que la doctrina del TC avala que no se’ls pugui suspendre de la seva condició de diputats. Els diputats de JxCat empresonats, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, han presentat aquest divendres un recurs davant del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena per impedir la seva suspensió. Segons l’escrit de defensa, l’article 384 bis de la LECrim no se’ls pot aplicar, ja que el terme “individus rebels” que hi surt no es refereix a imputats pel delicte de rebel·lió, sinó als que formen part de bandes organitzades armades, terroristes i rebels, segons una sentència del Tribunal Constitucional del 1987.

El recurs de l’advocat Jordi Pina recorda que tant la presó provisional com la imputació per rebel·lió estan pendents de recurs al Tribunal Constitucional i, arribat el cas, al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Però afegeix que el terme “individus rebels” que preveu la LECrim no és aplicable a Rull, Turull i Sànchez. Per això, demana que es reconsideri una mesura cautelar tant “desproporcionada”.

Avui mateix, els advocats dels presos han manifestat que la resolució alemanya és una “oportunitat” per a fiscalia i TS per rectificar. Durant una roda de premsa celebrada a la seu del Col·legi de Periodistes, els advocats han negat qualsevol tipus de negociació amb el ministeri públic i han demanat la llibertat dels presos i que els diputats no siguin suspesos.

Tots han anunciat que presentaran recursos davant de la sala d’enjudiciament del Suprem per tornar a demanar la llibertat provisional dels seus clients, aprofitant a més que la instrucció ja ha conclòs i que la justícia alemanya dubta dels delictes de rebel·lió, sedició i fins i tot desordres públics.

L’advocat Van den Eynde ha confiat en la decisió “racional” de la nova fiscal general de l’estat, María José Segarra, i li ha demanat que s’intenti “separar del seu predecessor i refermi el seu prestigi”. Tot i considerar positiva la resolució alemanya sobre Puigdemont, no han volgut considerar-se vencedors del judici, però sí que han admès que ha augmentat el pronòstic favorable.

També el president de la Generalitat, Quim Torra, ha tornat a reclamar la llibertat dels presos: “Exigim la seva llibertat immediata i, fins que hi hagi un sol pres polític al país, haurem de parlar dels presos polítics perquè fins que no siguin lliures res no serà normal a Catalunya”, ha denunciat. D’altra banda, el president també ha demanat la “suspensió immediata” del decret de fuga d’empreses.

Per la seva banda, la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, ha assegurat que la decisió del tribunal alemany no s’ha debatut al Consell de Ministres d’aquest divendres, i ha insistit en el “respecte absolut” del govern espanyol a les “decisions judicials”.

En canvi el partit d’ultradreta VOX, que exerceix com a acusació particular al Suprem en la causa contra els líders del procés independentista, ha demanat aquest divendres al magistrat Pablo Llarena que “retiri totes les sol·licituds de detenció i lliurament internacionals” que afectin Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Mertixell Serret, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel tan bon punt vagin apareixent resolucions de tribunals estrangers que, com en el cas de Puigdemont, restringeixin els delictes que es poden imputar als processats. Segons el partit ultra, amb aquesta actuació VOX pretén que tots els investigats “siguin jutjats per tots els delictes, sense limitacions, que s’estableixen a la interlocutòria de processament dictada per Llarena”.