Tot per les municipals

La classe política vol fer vacances a l’agost i encetar amb força la tardor de cara a les eleccions municipals del maig del 2019, que coincidiran amb les europees i la majoria d’autonòmiques espanyoles.

No cal dir que a partir del setembre pot haver-hi dates per al judici del procés. A les municipals, el món independentista fa números per anar junts, com es va veure ahir a l’acte de Junts per Catalunya a l’Ateneu de Barcelona. Tot indica que aquest fet no serà possible malgrat les proclames que fa Carles Puigdemont. Existeix el vell record de les llunyanes eleccions municipals del 14 d’abril del 1931, on gràcies al resultat municipal favorable va ser possible proclamar la República. Tot indica que per a les candidatures als ajuntaments de l’any vinent no hi haurà acord entre el PDeCAT i ERC. Es mantindrà la teoria de “tants caps tants barrets” i cada partit farà campanya pel seu costat, cosa que provocarà una divisió de l’independentisme que pot quedar dispersat fins i tot a favor de l’actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

L’independentisme a les municipals del 2019 anirà separat. També hi aniran els grups conservadors. La gran sorpresa pot ser Manel Valls a Barcelona, que voldria crear un front format entre Ciutadans, socialistes i Partit Popular, un fet allunyat de la realitat i que, en tot cas, haurà de presentar-se per la candidatura de Ciutadans. Ara mateix, els socialistes i el PP estan exercint d’adversaris de cara a guanyar la presidència del govern de l’Estat. A quatre dies de la votació, al Partit Popular pot passar de tot. La presidència del PP es decidirà per un petit marge. És la sensació generalitzada entre els dirigents i barons del partit que, si bé creuen que guanyarà Soraya, no descarten que a darrera hora pugui haver-hi sorpreses.