La Crònica
Cruanyes resisteix
L’assemblea local del PDeCAT de Figueres va acordar dilluns al vespre convocar eleccions primàries la setmana vinent, una decisió que ja estava prevista i que abans-d’ahir només es va oficialitzar. Amb aquesta arrencada es dona el tret de sortida al procés que s’ha de cloure elegint un candidat o candidata que serà el destinat a encapçalar l’opció electoral del PDeCAT en les eleccions municipals a Figueres. Fonts locals del partit asseguren que les primàries es faran en la primera quinzena d’agost, una data concreta que anunciaran més endavant i que, asseguren, està només condicionada per la “necessitat” de trobar un dia que permeti a algun dirigent nacional de la formació ser present en la reunió en què s’esculli el líder.
La formació a Figueres ahir ho va aprofitar per “recordar” que els estatuts del PDeCAT permeten que s’hi presenti qualsevol persona. “S’hi poden presentar associats i independents”, es va dir explícitament. En aquest estadi del procés és quan es descobreix un subratllat gens gratuït, tenint en compte la tibantor que comporta en el procés el fet que l’independent Francesc Cruanyes –número 2 de la llista del 2015 i primera opció per substituir l’alcaldessa, Marta Felip, fins a final del mandat– sigui el principal escull en la proclamació del candidat oficial Jordi Masquef com a cap de llista per al 2019.
Cal recordar que a les primàries del PDeCAT s’hi poden presentar independents; és una manera de fer una crida a Cruanyes perquè es presenti a les primàries. Ell ahir tenia pocs dubtes: “Ara per ara, no tinc cap intenció de presentar-me a les primàries del PDeCAT a Figueres. Tampoc ningú m’ho ha demanat.” Cruanyes, però, no va voler anar més enllà.
En aquest escaló de la pugna, no passen per alt dues qüestions. D’una banda, que Cruanyes aixequés el dit en el moment en què Marta Felip va dir que marxava i, de l’altra, que abans-d’ahir reaccionés ràpidament a la Crida Nacional. El periodista convertit en polític, en una piulada, va tornar a postular-se. “Jo ja m’he unit a la Crida. Uneix-t’hi tu també!” Després d’això, també queda subratllat que totes les opcions es mantenen obertes, fins i tot a Figueres. Ja hi ha qui exposa que, per la via de Junts per Catalunya, els candidats a l’alcaldia podrien tenir arrels en altres subsols que no fossin el del PDeCAT.
Dilluns el PDeCAT a Figueres va voler transmetre la idea que, malgrat que el candidat oficial era Jordi Masquef, tots els candidats que compleixin el previst en els estatuts “seran avalats”. A hores d’ara, la formació a Figueres seria una bassa d’oli si Cruanyes hagués dimitit, com de fet ell mateix s’ha plantejat en diverses ocasions, davant la falta de confiança detectada en els companys de govern.
Ara Cruanyes, després d’un curt període de vacances, és més ferm que mai. No dimiteix i se sent fort per resistir. El PDeCAT de Figueres ja sap que, amb la marxa de Cruanyes, l’objectiu de fer coincidir substitut de Felip i candidat per al 2019 en Jordi Masquef no seria gens complicat. Toro, número 4, ara fora del govern, no seria un altre impediment.
Amb Marta Felip cada cop més allunyada de Figueres i més centrada en la seva feina com a secretària general d’Empresa i Coneixement, Masquef busca estratègies envoltat dels seus més fidels. Ja fa més de tres setmanes que Felip va anunciar a l’oposició que caldria parlar del seu relleu, en un intent de conèixer intencions. Una roda de contactes, però, Felip, no l’ha fet. Tot i que no es descarta que hagi tingut algun contacte concret amb algun grup, però que no ha transcendit.
Ara tot està pendent de l’assemblea nacional del partit d’aquest cap de setmana, perquè l’estratègia nacional condicionarà sense cap dubte l’estratègia local. En les anàlisis de probabilitats, dos elements apareixen en escena: d’una banda, que l’entrada de Josep Buixó (que és a qui li correspon) obligaria a carregar amb més responsabilitats els Masquef, Pujol, Quim Felip i Cruanyes i, de l’altra, que la marxa de Marta Felip posaria novament el concepte “govern de concentració”, ben vist per Cruanyes, sobre la taula. Amb qui podria formar-lo per acabar el mandat? Comptaria amb ERC, el PSC, CExF i ex-Unió. I amb els “seus”? Ara per ara, política-ficció. Demà passat (o l’altre) ja en parlarem.