El Parlament dóna suport a les consultes sobiranistes gràcies a un acord de CiU i ERC

El PSC va votar en contra de la resolució aprovada ahir, que mostra el «reconeixement» a aquests referèndums

Tres dies després que més de 62.000 persones votessin en la segona onada de les consultes sobre la independència, el Parlament va mostrar el seu «reconeixement» a aquests referèndums a través d'una resolució que ahir va tirar endavant amb els vots de CiU i ERC. L'aprovació es va fer en la comissió d'Afers Institucionals, i no en el ple com volia Esquerra. Segons la portaveu del grup parlamentari dels republicans, Anna Simó, la resolució no va arribar a la sessió plenària «perquè alguns partits van vetar-la». Simó va mantenir que no s'ha de treure importància al document d'ahir, tot i que hagi acabat prosperant en una comissió.

En el preàmbul del text es recorda que les consultes estan «emparades per la normativa vigent» i que «l'àmplia participació i la manifestació majoritària a favor de la independència entre els participants mostra que una part creixent de la societat catalana desitja la consecució d'un estat propi per a Catalunya». El document aprovat, però, té dues parts diferenciades. Per una banda, ratifica dues resolucions sobre el dret a l'autodeterminació de la nació catalana a les quals el Parlament ja va donar llum verd els anys 1989 i 1998. Aquest punt va tirar endavant amb els vots d'ERC, CiU i ICV-EUiA, mentre que el PSC es va abstenir i el PP i Ciutadans s'hi van mostrar contraris. La segona part de la proposició aprovada respon a una transacció pactada entre CiU i ERC a favor dels referèndums, i aquí els socialistes s'hi van oposar. Així, el Parlament mostra el «reconeixement» a les consultes del 13 de desembre del 2009 i el 28 de febrer «com a expressió de la voluntat de participació política de la ciutadania en la configuració del futur de Catalunya i en la reafirmació de la seva realitat nacional», i agraeix la implicació dels organitzadors i dels votants. El Parlament anima la societat perquè voti en els propers referèndums i es ratifica en la «voluntat d'emprar tots els instruments jurídics vigents i polítics necessaris per tal que el poble de Catalunya pugui exercir el dret a decidir».

El PSC critica CiU

El portaveu adjunt del PSC al Parlament, Joan Ferran, va assegurar que el debat sobre les consultes en la comissió va ser «clarificador» perquè tots els partits van expressar la seva posició. Ferran va justificar el vot contrari de la seva formació perquè ERC va defensar el procés d'independència, un model que és als antípodes del dels socialistes. El portaveu va aprofitar l'ocasió per tornar a carregar contra CiU i va subratllar que en les primeres consultes la federació va donar-hi suport i en la segona onada ha desaparegut. «Em sorprèn l'actitud de CiU, que quan li convé és regionalista o el més abrandat dels independentistes.»

«Acte d'Estat», en defensa de l'autodeterminació a Sabadell

EMILI AGULLÓ

Més d'un miler de persones van omplir ahir el teatre La Faràndula de Sabadell per presenciar l'estrena del curt Acte d'Estat, una ficció d'Àlex Fenoll que il·lustra els avantatges de viure en una Catalunya independent. Però la voluntat del públic i els ponents era dur la ficció al món real, una tasca en què l'actor Joel Joan va reivindicar el pes de les consultes: «No és el mateix un poble que posa bombes que un que posa urnes.»

L'acte era una iniciativa transversal, amb representants de partits i destacats activistes. Alfons López Tena, conseller nacional de CDC, va defensar-hi que el percentatge real d'independentistes «no se sabrà fins al moment que es voti en un referèndum vinculant». I el líder de Reagrupament, Joan Carretero, va demanar als partidaris de la independència que es deixin d'ideologies, que divideixen, i treballin per la causa comuna.

El cantant Titot va apostar per deixar les «baralles» per quan calgui redactar la constitució catalana. I l'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, va encoratjar el país a treballar en un context idoni: «És el primer cop que tres generacions seguides no han conegut cap guerra [...] i els esforços han sedimentat.» L'exdirigent del PSAN Josep Guia va fer sentir la veu del País Valencià. I Joan Laporta, en una intervenció enregistrada, va defensar la independència com «una qüestió de dignitat nacional».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.